Les meves dèries

Quan els símbols no toquen.

2012-01-29T17:15:00.004Z

Gent de Solidaritat vam participar en la manifestació organitzada a Pobla de Segur per “Volem lo tren”, ho vam fer entorn a una estelada, respectant la voluntat dels organitzadors de que fos una protesta ciutadana unitària.

En arribar a prop de l’estació, manifestants arribats amb tren des de Lleida i altres poblacions es van col·locar al front de la manifestació amb adhesius i banderoles de PSC i ERC.

Ho vam considerar una falta de respecte als ciutadans que estàvem acabant el recorregut i vam optar per afegir una banderola de SI a la nostra estelada.

Ens podem manifestar de forma anònima, com a ciutadans que som, ho fem en moltes ocasions, però no darrere d’uns símbols que no ens representen i que es van exhibir per aprofitar-se’n d’un acte organitzat per la ciutadania, alguns també militants de diferents partits que en tot moment havien actuat com el que som abans que res, ciutadans.

Confiança ?

2012-01-11T22:30:00.009Z

En política és una paraula que alguns han buidat de contingut, aquells polítics que han convertit el que hauria de ser un servei a la societat i al país en la seva font d'ingressos i prescindeixen de qualsevol valor ètic i moral.

Destruir el concepte els hi ha sortit rodó, d'una banda poden actuar amb total llibertat perquè la ciutadania ja dona per fet de que "els polítics son així" i per altre desmotiven a molta gent que tindrien la voluntat de participar, però els fan perdre la confiança en el sistema que entre uns i altres han anat degenerant.

Però mirem endavant, encara que ens volen silenciar, que ens volen marginar, moviments alternatius com Solidaritat ens permeten tornar a creure en que és possible retornar el seu sentit a la paraula, enyorada paraula, confiança.

És molt difícil que noves propostes polítiques puguin obrir una escletxa en el blindatge del sistema que els permeti arribar al Parlament, gràcies al suport de cent mil votants Solidaritat va aconseguir quatre diputats.

Una part dels que hi van confiar és van sentir traïts quan un d'ells va decidir seguir un altre camí, va ser un mal inici i també tot un repte retornar la il·lusió, retornar la confiança.

Sabem que no la podem demanar i que ens l'hem de guanyar amb la feina del nostre grup parlamentari, amb la denúncia de la falsedat i de la corrupció establerta en les institucions, amb la feina de la nostra gent.

Un tomb per Pedres d'Auló

2012-01-08T22:40:00.009Z

Potser per la crisi econòmica que arrosseguem o també potser pel desinterès en recordar un temps de la nostra història per part dels que ens governen, veiem com les actuacions de Memorial Democràtic han quedat pràcticament paralitzades, però durant uns anys hem vist com en alguns paratges pallaresos apareixen senyalitzacions que ens mantenen viu el record de que aquí també es va patir una guerra, com totes inhumana, potser encara més quan l’inici va ser una revolta militar en contra de la voluntat democràtica, en contra de la voluntat de ser d'un poble lliure, un cop més i com quasi sempre imposant les armes contra la raó.

Un dels racons del front del Pallars on tots els historiadors coincideixen en que els combats van ser més cruels és a les Pedres d'Auló, molt a prop de l'actual estació d'esquí de Port Ainè. Son molts els vehicles que passen per la carretera ignorant la senyalització que ens indica l'itinerari, però realment val la pena aturar-se, fer el recorregut i dedicar uns minuts a pensar sobre el patiment a que es va sotmetre a centenars de soldats, la majoria joves acabats d'arribar al front i que van ser condemnats a morir en una ofensiva desesperada contra un exèrcit molt més format i equipat.

Per entendre millor la situació podem completar el recorregut amb la visita als búnquers de la zona coneguda com “el Mogote”, als contraforts de les posicions avançades d'Auló, i fàcilment accessibles també amb vehicle per pista forestal o seguint l'itinerari senyalitzat que neix a Roní.

Després de més de setanta anys encara podem observar a tota la zona restes de trinxeres i trobar trossos de metralla i ferralla bèl·lica.

Mantinguem la memòria ben viva, recordem, no podem oblidar, els hi devem.

La presa de pel.

2011-12-05T23:40:00.003Z

En l'àmbit polític la presa de pel és constant en tots els àmbits per part de tots aquells partits que han creat una estructura empresarial amb un munt de gent que en depèn econòmicament i amb uns locals que s'han de mantenir i pagar les hipoteques o els lloguers, despeses que en molts casos no poden afrontar amb els ingressos propis de la seva militància.

La situació econòmica, la necessitat de generar ingressos, els ha fet perdre la ideologia, si és que en algun moment l'han tingut els seus dirigents, cada cop actuen amb més prepotència i ja no es molesten ni en intentar que no es noti massa.

Obliden qualsevol comportament ètic, no em resisteixo a recordar l'engany a que ens va sotmetre CiU a les eleccions al Congrés prometent que aconseguirien una millora econòmica per Catalunya i tot just després d'haver-les guanyat reconèixer que seria molt difícil aconseguir-ho i anunciant grans retallades i pujades de preu en tots els serveis, o en una altre casa, PSC, veure com un ex-president de Catalunya es convertia en Senador a l'Estat espanyol “perquè volia continuar servint al país”, clar que hi havia també un petit detall silenciat, per la seva edat el seu pas pel Senat li permetrà arribar a l'edat de la jubilació amb unes millors condicions econòmiques, o la gent d'ERC, com Portabella, col·locats en diferents càrrecs que els permeten cobrar substancioses dietes.

Ens queden alternatives, les opcions que han nascut per enfrontar-se a aquest sistema corrupte i que van quallant tant en la política municipal com parlamentaria . El sistema no el podrem destruir, però si volem el podem canviar.

Quina gent més rara aquests de SI

2011-10-21T20:03:00.003+01:00

Tants anys sentint parlar de l’oasi català, de la pau i tranquil·litat del nostre Parlament, de la bona entesa entre els seus membres, i ara arriben aquests de SI i no paren d’armar brega.

Només entrar ja van presentar una proposició de Llei de declaració d’Independència, era un compromís amb els seus electors deien, no en tenen prou amb l’Estado de las Autonomías, a que els ve demanar la independència, heu vist algun cop que ho faci algú en el Parlament?, quina ocurrència!!

I allò de proposar una Llei de dació en pagament de l’habitatge amb alliberament del deute pendent en cas de no poder fer front als pagaments de la hipoteca, en que estaven pensant? no saben les dificultats que està passant la banca? a qui se li ocorre pensar en el ciutadà abans que en els bancs que son els que han de finançar als partits.

O proposar una Llei per prohibir la instal·lació d’un magatzem de residus nuclears, a qui li pot molestar un cementiri nuclear? si es pot fer a Ascó o a Vandellòs que ja estan acostumats a les radiacions i pot portar una font d’ingressos i unes quantes comissions, perquè han de ser tant primmirats?

No en tenen mai prou, van presentar uns pressupostos alternatius als del Govern com si fóssim un Estat on quedava clar que l’augment d’ingressos permetria no haver de fer cap retallada en els serveis socials, però que no saben que som una regió espanyola?

I cada cop van a pitjor, van demanar que els diputats i càrrecs polítics es rebaixin el sou per a destinar més diners a serveis socials, i cada cop que tenen ocasió insisteixen en el tema. Però ara, ara ja s’han passat, els hi ha donat per a denunciar i voler fer públic que uns quants centenars de funcionaris de la Diputació de Barcelona estan cobrant uns sous que ja no els hi pertoquen, però si va ser un regal dels anteriors dirigents!, amb tots els diners que es mouen de forma estranya entre la classe política no vindrà d’uns quants milions.

Quina gent més rara aquests de SI, perquè no es conformen amb cobrar el sou i col·locar als seus amics i coneguts com fa tothom?

Mal moment

2011-09-25T18:03:00.005+01:00

Quin mal moment per l’independentisme la data escollida per les eleccions estatals, ja ho podíem intuir quan es va saber però amb el temps s’ha fet evident.

Continuem escoltant crides de diferents sectors de la ciutadania demanant, exigint una coalició unitària dels diferents partits de l’orbita independentista, però alguns no escolten.

Solidaritat portem poc més d’un any treballant i sempre ho hem fet en aquest sentit, ja vam néixer com un moviment que proposava la unitat, i denunciant l’espoli continuat per part de l’estat espanyol amb el consentiment dels successius governs de la Generalitat. La situació actual no ha fet més que empitjorar en tots els sentits, a la crisi econòmica encara molt més greu li hem de sumar els atacs de l’espanyolisme a la llengua i a l’autogovern. SI ha estat l’única força parlamentària que ha denunciat la submissió a l’estat per part del nostre govern però el bloqueig de les nostres propostes al Parlament per part de la Mesa, que vol dir per part de CiU, han estat constants, els hi fem nosa. Molestem per explicar les irregularitats que es cometen en aquella casa, per aportar iniciatives de forma continuada tot i ser un grup petit, molestem pel fet de ser-hi i trencar els seus esquemes.

En aquesta situació ens arriben les eleccions estatals, dins de SI el debat sobre si havíem de participar o com fer-ho ho vam resoldre els adherits, consulta interna i una resposta majoritària, participar a les eleccions només si és en el marc d’una candidatura amb altres forces. En aquest sentit i representant la veu dels adherits, es van fer els oferiments als diferents partits que s’hi podrien integrar, les respostes estan trigant a arribar.

A Esquerra el calendari li ha fet una mala jugada, van trigar massa a reconèixer que necessiten canvis interns, i en ple procés d’allò que anomenen renovació es troben en que han d’anar a unes eleccions que ells voldrien afrontar en solitari per provar el resultat del canvi d’imatge, mentre que la ciutadania reclama unitat dels partits independentistes.

Esquerra continua sent sens dubte el partit clau en qualsevol coalició, tal com plantegem des de Solidaritat. Ells tenen la responsabilitat d’escollir obrir-se a l’ampli espectre independentista o continuar pensant en el seu partit abans que en les necessitats del país.

La pel•lícula de Tremp

2011-06-30T23:51:00.003+01:00

Ha estat un guió molt dolent el que vam viure a les eleccions municipals a Tremp, una pel·lícula d’aquelles que aparten a la gent de les sales de cinema. Després dels quatre anys de majoria absoluta del PSC tant CiU com ERC tenien com a objectiu comú prendre l’alcaldia als socialistes, i ho podien haver aconseguit però no van escriure bé el guió i a més va arribar un protagonista inesperat.

A CiU desavinences internes, a ERC interessos estranys, i en els dos casos resultats per sota del que esperaven i com a sorpresa l’aparició d’una candidatura de Reagrupament que aconseguí un regidor que ha arribat a l’estrellat.

Del pacte PSC + RCAT se’n va fer ressò la premsa per sorprenent, potser no tant si tenim en compte l’acord a Cubelles entre RCAT i PP, però el de Tremp va ser molt comentat per les seves particularitats, es tanca una acord CiU + ERC + RCAT, l’Assemblea de RCAT decideix pactar amb socialistes, la direcció nacional de RCAT no accepta la votació assembleària, exigeix que no es tanqui l'acord amb PSC, el nou regidor es nega apel·lant a que ho va decidir l'Assemblea i finalment RCAT expulsa el seu regidor.

Al final, govern municipal del PSC amb el suport d’un regidor no adscrit, els convergents lamentant no haver aconseguit l’alcaldia, a esquerra el candidat renuncia a la regidoria obtinguda per ocupar la gerència del Consell Comarcal i el substitueix la tercera de la candidatura, els de sempre un cop més es reparteixen càrrecs i prebendes i la ciutadania un cop més desorientada.

Podem

2011-04-28T22:49:00.003+01:00

Gran part de la ciutadania manifesta viure al marge de la política, s’autoenganyen, aquesta elecció no la tenim. Les decisions que prenen aquells que son escollits per a càrrecs polítics ens afecten a tothom, a tots els nivells encara que no ho vulguem veure, i si no hi participem els hi posem molt fàcil.

Viure en democràcia potser és el menys dolent dels sistemes, però també es pot pervertir si queda en mans d’uns pocs que en fan el seu modus vivendi del que hauria de ser un servei temporal a la societat.

Alguns que hem participat i hem estat desenganyats pels partits clàssics ens anem incorporant a moviments alternatius i altres s’han sumat a la majoria dels que “passen” de la política.

Lluitar des de dins d’un partit controlat pels seus “òrgans de direcció” és realment complicat, el resultat acostuma a ser que si no comparteixes les tesis dels de d’alt ets convidats a marxar, si discrepes de la “seva” línia marcada no ets “dels seus”.

Per a canviar aquesta situació viciada i evitar que s’eternitzi hem de reconvertir l’actual política d’alguns en política participativa ciutadana, recuperar la credibilitat envers el sistema amb moviments assemblearis, les CUP ens van ensenyar el camí, i ara des de SI el volem seguir.

Uns i altres ens anem arrelant al territori, demostrant que és possible, que ho podem canviar.

Tremp, perquè SI no dona suport a ERC

2011-04-20T18:31:00.001+01:00

Fa unes setmanes, ERC-Tremp coneixedors de que des de SI estàvem preparant una candidatura per les eleccions municipals ens va convidar a intentar arribar a un acord per a presentar una llista conjunta.

Des de SI vam posar tres punts com a condicions bàsiques, candidat/a d’ERC escollit per consens que comportés una renovació, presentar-nos com a coalició de partits junts en un nou projecte municipal, i que aquesta nova formació es comprometés a no donar cap tipus de suport als partits d’obediència espanyola, en el cas de Tremp referint-nos clarament al PSC.

Es va anar parlant de punts del programa, avançant en alguns aspectes, i quan semblava que podíem aconseguir unificar la candidatura, ERC ens va comunicar que el candidat havia de ser en Josep Ardanuy, per a ells era irrenunciable, i per a SI era inacceptable que l’etern candidat de ERC, qui ha pactat governs municipals i Consell Comarcal tant amb PSC com amb CiU, tant amb esquerres com amb dretes per a poder mantenir les seves quotes de poder encapçalés aquesta candidatura.

Per afegitó, la candidatura tenia que anar sota les sigles de ERC, amb la seva marca blanca Acord Municipal, perquè consideraven els vots a Tremp imprescindibles per aconseguir un resultat que els permetés continuar decantant la balança del poder en el Consell Comarcal.

Per Solidaritat Catalana per la Independència tot plegat era inacceptable, i el resultat de les converses ha estat una maniobra de ERC per acostar simpatitzants del nostre partit cap a casa seva i eliminar la candidatura que estàvem preparant. Ho van aconseguir, qui tenia que ser el candidat de SI es va incorporar a la candidatura de ERC en el segon lloc, on teòricament se li assegura la regidoria.

Maniobres polítiques a les que la gent dels vells partits ens tenen acostumats, és la seva forma de fer les coses, jo et col·loco aquí i tu em deus un favor, i a base de fer favors s’asseguren complicitats.

Per a completar la jugada, han creat una mena de grup o partit local amb el nom de “Solidaritat Independentista del Pallars”, curiosa coincidència, ara també creen confusió amb el nom dient que ERC ha pactat amb Solidaritat.

Doncs si però no, Solidaritat Catalana per la Independència no donem suport ni a aquesta candidatura, ni a aquest tipus de maniobres que un cop més ens demostren que tenim raó quan diem que hem de treballar per aconseguir la regeneració democràtica, bàsica en la nostra ideologia. Necessitem noves formes de fer política des de tots els àmbits, hem de recuperar la iniciativa ciutadana en la política, especialment en la municipal.

És ben cert que la política si no la fas te la fan, i la fan els de sempre, els mateixos que prescindeixen de les necessitats ciutadanes perquè per damunt de tot hi posen les seves conveniències personals i de partit.

SI, al Pirineu, presentem candidatures a Puigcerdà i a Guils, incorporant gent nova en el mon polític, provinent majoritàriament del mon associatiu i cultural, que fins ara no han cregut en altres partits. Estem convençuts que aquest és el camí, i ens comprometem a continuar treballant en aquest sentit demostrant que SI és diferent, és l’alternativa als de sempre i a les seves maneres de confondre fer política amb viure de la política.

Fem Solidaritat

2011-02-26T22:10:00.003Z

Difícil trobar lloc per a guardar tantes vivències que voldria recordar d’aquests darrers mesos. Tot just deixàvem enrere les consultes sobre la independència un nou projecte em va fer implicar plenament, potser molt més del que inicialment esperava.

I ara?, un compromís per quatre anys, el Congrés de SI va refermar la voluntat d’anar endavant. Un altre diada que no oblidarem, l'oficialització del pas d’un moviment ciutadà a formació política, i per a molts dels assistents el primer cop que s’integraven en un partit.

L’Executiva nacional escollida tot un reflex de la societat diversa del nostre país.

SI Pirineu, un pas més.

2011-01-06T19:12:00.002Z

El regionalisme autonomista que regeix al nostre país ha portat a una part important de la ciutadania a la desmotivació política o a ser mesells, però també trobem, i cada cop amb més força, qui vol trencar esquemes, qui no es conforma amb seguir les pautes que ens volen imposar. Pocs moviments han sorgit amb prou força per a poder fer escoltar la seva veu, no és fàcil, tot està ben lligat, però no ha estat el cas de Solidaritat, l’impuls de només quatre mesos de campanya han permès tenir representació parlamentaria, i malgrat els esforços dels de sempre, ara podem fer arribar la nostra veu als mitjans. A SI som conscients de que només és el principi, ara hem de fer realitat les nostres propostes, i una de les més importants, bàsica si volem canviar les regles de joc, és la política participativa.

Aquest mes de gener es convoca als adherits als Congressos Regionals, però no a votar una candidatura imposada per la direcció, som convocats a presentar les nostres pròpies candidatures, i després a votar a aquelles persones que nosaltres considerem més adients per a cada càrrec de responsabilitat, aquesta és la diferència, la gran diferència de com entendre la política, i l’única garantia de regeneració democràtica.

Participant en l’organització de SI al Pirineu i durant la campanya al Parlament he anat coneixent la gent d’altres comarques amb qui compartim projecte, ha estat un recull de bones sensacions comprovar que la voluntat de canvi en la nostra societat es ben viva. Amb d’altres companys hem optat per presentar una candidatura conjunta, formem un bon equip i ens entenem, ens presentem a unes eleccions conscients de que si son uns altres els escollits els hi donarem tot el nostre recolzament, això és la democràcia que molts es neguen a aplicar.

Uns dies després

2010-12-20T23:36:00.001Z

Tothom és molt lliure d’analitzar uns resultats electorals trobant motius per a justificar-se quan aquests no han estat els esperats, és el que ens trobem després de tots els comicis, és un de tants motius que ajuden al descrèdit de la política davant la ciutadania, és un de tants tics que podrien començar a canviar.

En aquesta ocasió PSC i ERC ho tenien molt difícil, la bufetada ha estat massa important, les reaccions han estat molt diferents, per una banda Montilla assumint responsabilitats, dimitint i renunciant al seu escó obrint un debat de futur dins del seu partit, però per altre Puigcercós donant una lliçó de com negar la evidència, culpant del seu fracàs al desgast per haver estat a Govern i també a la divisió de l’independentisme, com si ell no hi hagués tingut res a veure. És cert que la divisió ha perjudicat a ERC, però també el descrèdit dels seus dirigents que han perdut la confiança de milers d’electors.

Un altre dels partits que han quedat molt per sota dels seus objectius ha estat Reagrupament, en aquest cas la majoria dels seus dirigents ho han reconegut, però també hem trobat els que tiraven pilotes fora. Després de la intensa campanya de divulgació del projecte que han fet durant mesos per tot el territori, i el fort desplegament de mitjans durant les últimes setmanes abans de les eleccions potser no esperaven el resultat obtingut, però continuem llegint alguns comentaris on tots els culpables son externs, potser tant sols és per seguir la tradició.

SI

2010-12-03T22:16:00.004Z

SI, ha estat possible, quatre mesos de feina, de molta feina, nits molt curtes o dies massa llargs, però SI, ho hem aconseguit. Un moviment ciutadà nascut sense recursos, sense cap organització darrera, només amb la voluntat de la ciutadania de trobar una forma d’intentar canviar el sistema establert per uns partits acomodats a les seves necessitats, que han pervertit la democràcia per adaptar-la a la seva conveniència.

Ara SI, podem començar a treballar per a portar el més aviat possible la nació catalana a ser un estat lliure. Ara SI tenim diputats independentistes que no es deuen més que als seus votants. Ara SI podrem denunciar que tenim un Parlament que no és més que una administració regional vestida de gala amb una parafernàlia innecessària. Ara SI hem fet un pas ferm que ens permet caminar amb el suport de la voluntat de cent mil persones que ens han donat el seu vot, no els defraudarem.

Aquells que van dubtar del projecte aviat se n’adonaran que complim el nostre compromís, de fet, aquesta primera setmana post-electoral, mentre la gent de CiU descafeïnaven la seva gran promesa d’aconseguir el concert econòmic, Toni Strubell denunciava la condonació de la sanció a Endesa per les apagades a Girona en forma de subvenció per a millora de xarxa, casualment, del mateix import que la sanció imposada, i López Tena deixava en ridícul l’alcaldable de CiU a Girona quan aquest encara defensava la viabilitat del concert desafinat que ens han venut durant la campanya.

Amb una ERC que ha perdut el suport de la meitat dels votants que li quedaven, amb Reagrupament que ha quedat molt lluny dels resultats que esperaven, ara tenim amb SI el possible lloc de trobada de l’independentisme dels Països Catalans, SI, molt més que unes sigles, SI, la voluntat d’un poble en lluita.

Sensacions

2010-09-26T17:12:00.002+01:00

Tot just era a finals de juliol quan em vaig incorporar al projecte de Solidaritat Catalana, dos mesos intensos plens de sensacions agradables.

Conèixer els nous companys y companyes, retrobar-ne d’altres amb qui ja havíem compartit altres camins que s’havien perdut en el no res, tots junts començant a caminar de nou per una drecera cap a la independència. Sensacions positives, convençuts de que el moment és proper, amb voluntats personals per a suplir la falta de mitjans, disposats a encarar la campanya electoral amb la força de la raó.

Organitzar un moviment polític partint de zero i amb el calendari en contra només ha estat possible per la implicació de molta gent arreu del país, molta gent que no es creuen els discursos repetitius i plens d’hipocresia que generen els mecanismes dels partits que actualment tenen representació parlamentaria.

Solidaritat no tant sols volem la independència, també volem un canvi profund en el sistema polític, en la relació de la ciutadania amb aquells que son escollits per a representar-nos, un fet que habitualment obliden o ni tant sols es plantegen convertint-se en titelles dels interessos que arrosseguen les direccions dels partits. Partits polítics actuant com agencies de col·locació pels fidels als seus dirigents de torn, dirigents que es perpetuen en els seus càrrecs que voldrien o fins i tot converteixen en vitalicis.

Administracions duplicades o triplicades amb el subterfugi d’acostar l’administració al territori i que tant sols es converteixen en més llocs de treball pels més propers a aquells de qui depèn el departament corresponent i més gent en deute amb aquell que els anomena, deute que un dia o altre hauran de pagar . Tenim un sistema polític ple de vicis que es perpetuen en el temps, amb actuacions que no veuen més enllà dels possibles resultats electorals, irregularitats i corrupcions que tot i arribar en ocasions als tribunals sembla que no tenen responsables per sobre dels que son encausats, ni tant sols aquells que els han nomenat.

No en tenim prou amb la independència, també volem un canvi radical en el sistema, hem iniciat un moviment ciutadà, una revolta ciutadana i ho volem tot, tot i si podem més.

La pregunta i una possible resposta.

2010-09-12T18:20:00.003+01:00

Contínuament hem d’anar explicant el perquè Solidaritat Catalana no anem junts a les eleccions amb Reagrupament, la resposta pot ser complicada si li volem donar molts tombs, no ho es tant si ens fem una reflexió, Reagrupament ja existia quan va néixer el projecte de Solidaritat, la gent que s’ha incorporat a aquest, si volguessin donar suport a Reagrupament ja hi haguessin entrat, no hagués calgut fer tota la feina que hem fet aquestes ultimes setmanes, però ho podem raonar tant com faci falta.

Reagrupament va néixer dins d’ERC com un grup d’opinió, no era més que això fins que van decidir començar un projecte propi com alternativa a una ERC que en mans de l’actual direcció marginava a tothom que volgués discrepar de les línies marcades i posava per damunt de l’independentisme altres valors o prioritats.

En els inicis del nou moviment polític es definia com a una associació que treballaria per la formació d’una candidatura tranversal i unitària per a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya per la proclamació de la independència i la regeneració democràtica. En clar ascens tant en nombre d’associats com de simpaties va celebrar la primera assemblea nacional el 3 d’octubre amb l’assistència d’uns 1200 associats dels mes de 2200 que ja havien aconseguit, es va aprovar la ponència política i es va escollir la Junta directiva. L’últim trimestre del 2009 va ser el punt mes àlgid de Reagrupament, i encara que no es va arribar als 4500 associats que es marcava com a objectiu, si que va continuar l’ascens fins als 3.500.

Tot va canviar tres mesos desprès de l’assemblea, el 30 de gener Carretero anunciava que abandonava la direcció de Reagrupament junt amb dotze dels seus membres, diaris com La Vanguardia recollien la noticia l’endemà amb comentaris com “les discrepàncies per la elecció de les llistes arruïnen el projecte de la plataforma”. Un diumenge convuls, i dilluns anunciaven els dimitits que oficialment no havien dimitit i que es tornaven a fer càrrec de la direcció excloent a quatre dels seus membres, membres democràticament escollits per l’assemblea tres mesos abans.

Al mateix temps que començaven les baixes dels que ens sentíem decebuts per la forma d’actuar dels membres de la direcció s’incrementava el festeig amb Joan Laporta per acostar-lo a la formació i s’anaven oblidant els acords presos en l’assemblea constituent. El tema de la elecció dels membres de les candidatures al Parlament va ser la pedra de toc per a molts de nosaltres, del plantejament inicial ja no en quedava res, ara es tenien que fer des de la Junta directiva perquè havien de ser “gent de confiança”, i es facultava a la Junta a fer els pactes que consideres convenients amb altres forces politiques, tot això referendat per l’assemblea, res a dir, era la voluntat majoritària, però contrari al projecte inicial, contrari a la ideologia de molts de nosaltres. El resultat de tot plegat es que alguns vam anar sortint i encara que continuen rebent altes de nous associats, no han pogut superar la xifra que ja fa molts mesos escoltem de 3500 associats.

Carretero era el candidat de Girona, però i Barcelona?, les crides a Laporta eren continues però no s’acabaven de concretar, mentre Reagrupament continuava el seu procés sense reagrupar a altres forces, exceptuant al PRC que poques setmanes desprès d’haver anunciat el seu suport a Reagrupament es desvinculava de la formació. Les eleccions s’acostaven i la candidatura independentista no tenia prou força ni generava les expectatives que inicialment havia aconseguit. En aquest context, el 20 de juliol, Joan Laporta, Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran feien una crida als partits politics catalans a unir-se en una coalició amb l’objectiu de proclamar la independència. Una setmana desprès, davant la negativa dels partits parlamentaris, anunciaven que es constituïen en projecte polític i la seva intenció de presentar una candidatura a les properes eleccions al Parlament. Les adhesions no van trigar a arribar, gent de diferents partits, del moviment de les consultes per la independència o que mai havia volgut participar en cap projecte polític.

En poques setmanes vam ser capaços d’organitzar tota l’estructura a nivell nacional, preparar unes eleccions primàries on podien presentar candidatura tots els adherits i on tothom tenia dret a vot, si, allò que Reagrupament va dir que faria i desprès van decidir que no era convenient. Durant aquests dies els atacs de Reagrupament van ser constants, això es un bluf, això no va enlloc, això son quatre frikis, això son una colla de trepes. Que havia de pensar mes d’un quan es van donar a conèixer les xifres de participació a les primàries i del numero d’adherits? 3143 votants, 6190 adherits i altres 7841 simpatitzants, era el 4 de setembre, 14.000 persones donaven suport al projecte.

Aquells que encara ens pregunten perquè no anem junts amb Reagrupament podrien reflexionar que si aquestes catorze mil persones tinguéssim confiança en el seu projecte ja ens hi haguéssim incorporat o no haguéssim marxat, que si Reagrupament hagués seguit el seu plantejament inicial, treballar per aconseguir una candidatura unitària, deixant de banda els interessos personals d’alguns dels seus membres, segurament ara seria una candidatura solida. Fins el dia 4 de setembre la unitat era ben oberta, la participació conjunta en les primàries com es va fer amb altres grups politics. Ara es poden pactar objectius, formes per a col·laborar, però pactar llistes seria trair de nou la confiança de la gent, seria la destrucció de Solidaritat, l’únic projecte que ha estat capaç d’unir, l’únic projecte on ens incorporem gent de tots els àmbits per a treballar en ferm per la independència del nostre país.

Canvis, canvis, canvis..

2010-08-02T23:43:00.002+01:00

El darrer any hem viscut pendents dels canvis que contínuament es produeixen en el moviment independentista, vam ser molts que cansats d’intentar reconduir a ERC cap el que havien estat els seus objectius i el respecte a la militància vam anar abandonant i buscant noves formules per a poder continuar fent el nostre camí cap a la llibertat.

Desprès de creure que Reagrupament podia representar una oportunitat de retrobar antics companys i poder creure en un projecte clarament independentista i assembleari, aviat, massa aviat se’ns va demostrar que la segona part no era tant certa com ens havien promès. Uns van considerar que per davant de certes qüestions s’havia de prioritzar l’objectiu i que els acords presos de forma assembleària es podien deixar de banda, per altres, la falta de confiança en els que dirigeixen l’associació i la discrepància en un comportament cada cop més tancat i sectari ens va forçar a tornar a abandonar.

I mentrestant, observar els esforços que pràcticament de forma anònima feien alguns per a intentar formar una coalició amplia a les cada cop més properes eleccions al nostre Parlament, converses continues i sempre la mateixa dificultat per arribar a acords, l’ordre dels candidats, el repartiment de poder, el repartiment de les cadires.

Quan semblava que finalment no seria possible el que molts de nosaltres desitjàvem, una candidatura amb prou força per a portar al Parlament la voluntat d’aconseguir la independència expressada als carrers de Barcelona per tants centenars de milers de ciutadans, va aparèixer una nova i potser última oportunitat, Lopez Tena, Uriel Bertran i Joan Laporta ens presentaven Solidaritat Catalana per la Independència, de nou un projecte totalment assembleari, amb l’objectiu clar de treballar per l’alliberament nacional.

No serà un camí fàcil, però tornem a creure que es possible.

El Pallars també hi era

2010-07-12T23:28:00.005+01:00

Quan es va convocar la manifestació de dissabte en defensa de l’Estatut alguns ens plantejàvem que com que aquest tema ja estava superat no teníem que participar-hi, aviat ens en vam adonar que era una oportunitat de convertir la diada en una gran demostració independentista.

Molts han estat els esforços de mitjans de comunicació per intentar desvirtuar el veritable sentiment de la gran majoria d’assistents, però els que vam ser-hi sabem el que volem, la llibertat del nostre poble.

També hi vam ser la gent del Pallars, molts vehicles particulars i tres autocars, un d’ells organitzat per Lo Pallars Decideix, amb el mateix esperit que vam tenir durant l’organització de la Consulta sobre la independència, junts per un mateix objectiu, aquells que militem en diferents moviments politics i també els que no en volen saber res d’aquests, junts per la independència.

Belchite

2010-06-26T19:34:00.003+01:00

Quan els militars feixistes revoltats l’any 36 van aconseguir la victòria sobre les forces governamentals, amb la seva ment retorçada, van decidir no reconstruir Belchite arrasat pels combats que s’hi van produir perquè quedes com exemple de destrucció culpant-ne als perdedors, i centenars de presoners van ser obligats a construir al poble nou.

Una passejada per les ruïnes encara ens permet imatges de la violència en que es va combatre, o trobar-nos amb vilatans que encara hi van a fer un tomb per a recordar la seva infantesa o les histories que els hi han arribat, també ens adonarem ben aviat de la deixadesa que impera en el lloc, les construccions debilitades sense taulat es van desfent, pintades de tota mena, brutícia pels racons, i pràcticament cap informació.

Molta gent, massa gent vol oblidar, amagar una guerra com si no hagués existit.

Unitat?

2010-05-22T19:44:00.005+01:00

Continuem escoltant veus demanant unitat entre les diferents opcions independentistes, i al mateix temps veiem com en van sortint de noves, mentre que aquells que consideren que per si sols poden aconseguir el que per a ells deu ser un ”tros de pastis” passen de qualsevol acostament a altres grups.

La història de sempre, però potser aquesta vegada resulta molt més frustrant, el país viu un gran retrocés en tots els àmbits excepte en un, la submissió al govern central. És evident que l’independentisme creix, fins i tot les enquestes de la premsa pro-espanyola ja ho recullen, no amb satisfacció és clar, potser com un avís perquè es prenguin mesures per a “reconduir la situació”, però ja no ho nega ningú, l’independentisme és més fort ara que mai.

Amb el moviment ciutadà que han creat les consultes sobre la independència la ciutadania estem fent la millor enquesta possible, amb els nostres vots estem expressant clarament la nostra voluntat. El que falta veure és si serem capaços d’aconseguir una candidatura prou forta per tenir diputats independentistes al nostre Parlament, de sigles no en falten, RI, SI, FC, PRC, UP, i tants d’altres.

Els ciutadans anònims haurem d’esperar els esdeveniments, però no ho farem en silenci.

Tres mil

2010-04-27T22:32:00.000+01:00

Tres mil han estat els pallaresos que han volgut expressar la seva opinió en la Consulta sobre la Independència del nostre país.

3.194 majors de 16 anys, 3.034 majors de 18, un 25 % del cens electoral, un de cada quatre.

Els que hem participat en l’organització estem plenament satisfets dels resultats, poc ens podíem imaginar després de la reunió de finals de desembre quan vam crear Lo Pallars Decideix la resposta que ens ha donat la ciutadania, o la gent que ha anat incorporant-se als diferents municipis on finalment hem pogut fer la consulta.

Ha estat complicat però ens quedarem amb els bons records, i potser el més important, el que tots nosaltres destaquem, ens hem conegut i hem aprés a treballar plegats, l’independentisme és ben viu al Pallars.

I ara què?, sabent que una quarta part de la ciutadania volem la independència és clar que hem de continuar treballant en aquest sentit, hem obert la porta a parlar-ne amb plena normalitat, a que es pugui plantejar la independència com una opció possible en un futur molt proper.

Ens hi acostem

2010-03-28T00:22:00.004Z

Quan ens anem acostant als primers dies en que recollirem el vot anticipat veiem amb optimisme i també amb preocupació tot el moviment creat a la nostra comarca entorn de la consulta ciutadana sobre la independència, gent d'una dotzena de municipis dels dos Pallars treballant plegats per un mateix objectiu, moltes hores de reunions, de preparar pancartes i material de campanya, d'intercanvi d'idees i experiències, i una incògnita que aviat començarem a resoldre, la participació.

Esperem que siguem capaços d’arribar a la gent, de motivar-los suficientment per a trencant possibles temors al que diran s'acostin a les taules a dipositar el seu vot i democràticament exercir el dret a decidir que les institucions ens neguen.

Davant els dubtes que tenim dels resultats d'aquesta feina, ja n'hem tingut algun de molt positiu, la preparació de la consulta ha permès que ens posem en contacte un munt de gent independentista, majoritàriament desencantats dels partits polítics actuals, dels seus dirigents, o del sistema que durant tots aquests anys han anat construint.

Aquells que diuen liderar moviments nacionalistes o sobiranistes s’haurien de preguntar perquè hi ha tanta gent amb aquesta ideologia que no els anirà a votar mai.

28 F, inici de campanya

2010-03-07T17:56:00.008Z

El 28 de febrer vam viure una nova jornada de consultes populars sobre la independència, potser ha quedat com una mica de transició, entre el 13D i el 25A quan de nou a un número important de municipis es tornarà a convocar a les urnes, un cop més es va repetir el silenci dels mitjans de comunicació clàssics amb molt petites excepcions, un cop més intentant amagar la voluntat d'una part important de la ciutadania d'expressar el nostre dret a decidir, però de moment ja s'han recollit 250.000 vots a favor de la independència.

També el 28F va ser la data que vam escollir la gent de Lo Pallars Decideix per a visualitzar l'inici de la campanya al Jussà i al Sobirà. Amb la penjada d'una cinquantena de pancartes pels diferents pobles de la Vall Fosca, de la Conca Dellà, a Sort, Pobla de Segur, Llimiana, Senterada, Salàs de Pallars, Tremp.

Les reunions i la feina que vam iniciar el 27 de desembre ja està donant resultats, les presentacions a Torre de Cabdella, Isona, Pobla, Tremp han despertat l'interès i anem avançant i incorporant nous municipis al projecte.

Cada cop és més clar que el 25A al Pallars també decidirem.

Racons del Pallars, Castell d'Orcau.

2010-02-21T15:53:00.006Z

El Pallars Jussà també és terra de castells, Llordà, Mur, Sant Gervàs, i Orcau junt amb altres construccions per a tota la comarca van formar la frontera que separava els comtats catalans dels sarraïns.

Els mil anys d’història del castell d’Orcau, documentat per primer cop l’any 1010, ens parla del pas d’Arnau Mir de Tost , personatge clau en la història de la nostre comarca, i també de pactes i lluites entre els diferents senyors del Pallars.

Una fortificació actualment molt enrunada que ens permet observar els seus murs amb un gruix que sobrepassa sempre el metre, les seves espitlleres, la seva situació, claus de la importància de l’enclavament. De planta quadrada amb torres circulars a cada angle i envoltat per un segon recinte emmurallat vorejant tot el cim del turó de 887 metres d’alçada, i enfront del castell les restes de l’església de la Mare de Deu de La Pietat (S. XI-XIII), esfondrada l’any 1962.

L’any 1938 va tornar a patir els efectes d’una guerra, va ser una posició de l’exèrcit feixista durant els mesos que es va formar el front al Pallars, encara hi podem veure les restes dels nius de metralladora.

Cap a la ONU

2010-02-06T17:18:00.003Z

Un nou objectiu per tots aquells que treballem pel dret de la nació catalana a ser reconeguda com un nou estat de la Comunitat Europea, deumil.cat, l’entitat que va mobilitzar milers de ciutadans fins a Brussel·les per a reivindicar els nostres drets davant els organismes europeus, ens proposen que els acompanyem a Ginebra per a manifestar-nos davant la ONU.

Internacionalitzar el conflicte, explicar al mon sencer que hi ha un poble que no vol, ni pot, continuar dins d’un estat artificial on diferents nacions van ser sotmeses per la força de les armes intentant imposar un sentiment d’una pàtria artificial que continua sent rebutjada.

Potser fa uns anys es podia parlar de federalisme amb les altres nacions peninsulars, un camí que mai va portar enlloc, ara el nostre objectiu ha de ser una nova Europa, la Europa dels pobles, la Europa de les nacions.

Un cop més la ciutadania hem de prendre la iniciativa, no podem continuar esperant, i si els partits polítics ens volen acompanyar benvinguts seran. Igual que ho han hagut de fer amb les consultes populars sobre la independència, després de l’exemple d’Arenys de Munt, 167 municipis més el 13-D, el 28-F altres 80, el 25-A també hi serem la gent del Pallars, i el 8 de maig anirem a Ginebra.

Cap a la ONU per l’estat propi.

Fent camí

2010-01-21T23:30:00.001Z

Aquestes últimes setmanes estem intentant fer una petita revolució al Pallars, intentar portar a la nostra comarca les consultes sobre la independència.

Estic convençut que fer-les no ha estat fàcil en cap cas, però probablement l’acollida a la iniciativa és desigual segons les circumstàncies. El despoblament històric del Pallars, pocs habitants i molt disgregats en petits nuclis urbans agrupats en municipis artificials, un alt percentatge de gent gran, que malgrat el pas del temps guarden els seus records del patiment produït durant la revolució feixista i la repressió dels anys posteriors, a qui paraules com república o independència encara els hi produeix un cert temor o esgarrifança, una part important de la ciutadania que per no perdre els vincles amb la seva terra continuen empadronats als seus pobles d’origen, tot i que viuen habitualment en altres llocs per motius laborals o d’estudi, o el caciquisme encara imperant en molts sectors que per a aconseguir o mantenir un dels escassos llocs de treball existents pressiona per no decantar-se per segons quines opcions, són alguns dels inconvenients afegits que ens trobem a l’hora de mobilitzar la gent per a segons quines qüestions.

Ho sabem, en som conscients, però hem de pensar que algun dia la situació ha de començar a canviar, potser les consultes poden ser un eina per anar fent camí, un camí que probablement serà llarg, costerut i ple de corbes, però estem acostumats, així són aquí les nostres carreteres.

Ja és realitat, Lo Pallars decideix.

2010-01-04T21:52:00.004Z

Una setmana després de la seva creació, Lo Pallars decideix es va tornar a reunir, aquest cop amb la presència de l'Uriel Bertran.

Si la resposta inicial a la crida per a constituir una coordinadora local per a promoure les consultes sobre la independència al Pallars va ser molt satisfactòria, encara més aquest cop per la incorporació de nova gent i per l'interès que tothom ha demostrat.

Ja són nou els municipis del Jussà i dos del Sobirà on hi han grups de treball de la coordinadora, un molt bon resultat per una entitat nascuda per la voluntat ciutadana d'expressar la voluntat de poder decidir.

A partit d'ara se'ns gira molta feina, i ho sabem, esperem amb confiança que la satisfacció dels resultats ens ho compensin i ens permetin viure unes jornades plenes de vivències que retornin a aquells que l'han perdut la il·lusió per fer possible amb el seu vot el camí de l'estel.

Racons del Pallars, el Barranc de Merea.

2010-01-02T19:16:00.002Z

Un dels racons força desconeguts de la nostra comarca, el barranc de Merea.

Un rierol que durant un curt recorregut ens proporciona racons molt agradables fins arribar al salt d'uns deu metres d'alçada on s'hi han format petits gorgs de gran bellesa.
Fins i tot durant l'estiu podem gaudir amb tranquil·litat del paratge, el més fàcil és que hi estiguem sols, si exceptuem algun dia del mes d'agost, quan augmenta relativament el número de visitants.
Una descoberta per la primavera-estiu, quan l'aigua fresca i transparent, de belles tonalitats ens convidarà a entrar-hi.

Lo Pallars també decideix

2009-12-29T22:52:00.006Z

Sembla ser que finalment també al Pallars podrem organitzar consultes sobre la independència, un grup de ciutadans representants de diferents entitats o a títol individual ens vam reunir per organitzar una plataforma comarcal que doni suport a aquells que en el seu municipi vulguin plantejar fer una consulta, i ja és una realitat, "Lo Pallars decideix", amb comissions locals a vuit municipis del Jussà i dos del Sobirà.

Fins ara hem vist com es presentava una moció a l'ajuntament de Tremp, on amb una majoria absoluta del PSC no va ser aprovada, i després........res. Els "polítics" ja havien fet el numeret, uns al presentar la moció, altres donant suport i els altres votant en contra, tots contents, ja tots s'havien posicionat, però i la consulta?.

Si la gent de ERC i CiU van votar a favor hem de pensar que volien fer-la, però cap moviment. Estrany?, tant estrany com que no la hagin presentat a La Pobla de Segur on tenen majoria i governen el municipi.

No, no ens hem d'estranyar, sabem que aquells que actualment ocupen càrrecs polítics cada dia s'allunyen més de la voluntat ciutadana, i l'únic que els mou és fer el possible per intentar mantenir-los després de les eleccions.

Vist el que tenim, la ciutadania ens movem, ens organitzem, i ja hem fet consultes sobre la independència a 167 municipis, el 28 de febrer un altre tanda, el 25 d'abril les primeres al Pallars, el 8 de maig anirem a Ginebra a reclamar davant la ONU els nostres drets, i no pararem, perquè l'autodeterminació dels pobles és un dret reconegut internacionalment, perquè som una nació que vol ser lliure.

Anirem endavant.

2009-12-13T20:06:00.007Z

Fa tants i tants anys que el poble català voldria que es reconeguessin els seus drets com a nació que molts s’havien acostumat a sentir com un rumor apagat de fons les reivindicacions nacionals. En ocasió d’una diada històrica, o per circumstàncies excepcionals, la ciutadania hem anat sortint al carrer reclamant el nostre dret a la independència, però ara la situació per fi és diferent.

Possiblement va ser el revulsiu la manifestació que va portar deu mil catalans a Brussel·les, els ciutadans prenien iniciatives al marge dels partits polítics acomodats en els seus posicionaments tradicionals i trencant-los els esquemes. Tot seguit els mateixos promotors, Deumil.Cat i CEL portaven al Parlament la proposta d’una ILP per reconèixer el dret a la autodeterminació, rebutjada unànimement per tots els partits amb representació a la Cambra. Després va venir la consulta per la independència que uns ciutadans d’un municipi del Maresme van decidir convocar.

A Arenys de Munt començava un nou procés que des del primer moment va prendre unes dimensions que van sorprendre a molta gent i especialment, altre cop, a aquells dirigents polítics que mai havien tingut el valor de fer una proposta d’aquesta mena. Alguns intenten fer veure que són partícips de la iniciativa i busquen convenientment fer-se la foto i deixen anar declaracions per convèncer als possibles votants que ells són més independentistes que ningú, ells, els mateixos que en trenta anys no han fet ni un pas endavant cap a la independència, ells, els mateixos que van rebutjar acceptar a tràmit la ILP.

El 13 de desembre serà una data per a recordar, el poble català continua expressant la seva voluntat de ser lliure, a les urnes, democràticament. És faran diferents lectures dels resultats, moltes d’elles interessades, esbiegades, però diguin el que diguin, anem endavant, i ara ja només anirem endavant, amb més consultes a tot el país, manifestant-nos a Ginebra i on faci falta, portant la veu de Catalunya als estaments europeus, i abans d’un any al nostre Parlament, les properes eleccions han de portar molts canvis positius al nostre país.

Racons del Pallars, Galliner.

2009-12-06T18:56:00.008Z

Galliner és un petit poble actualment enrunat dins de l'antic terme d'Orcau, adherit actualment al municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. És un dels tres pobles d'aquest terme, (juntament amb Montesquiu i Puig de l'Anell), que geogràficament no pertany a la Conca Dellà, sinó a la Conca Deçà, més coneguda com a Conca de Tremp.

D’alt el Puig de Galliner, turó de 835 m. alt., hi hagué el castell del que només es poden trobar alguns vestigis. El 1359 consten a Galliner 4 focs (unes 20 persones), el 1831 hi consten 40 habitants, però conjuntament amb Puig de l'Anell.
El 1900, hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.

El poble té església parroquial romànica dedicada a Sant Vicenç.
El castell de Galliner és documentat des del segle XI, però, en canvi, l'església no apareix en cap document trobat fins ara abans del 1280. Fou sempre sufragània de la parròquia de Montesquiu, i actualment roman del tot abandonada i a punt de caure pel seu estat ruïnós.

És d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. A l'absis hi ha una finestra rectangular paredada. La porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un modest campanar d'espadanya molt senzill, es dóna per cert que és un obra del segle XII.

ERC, no és això el que volíem.

2009-11-28T18:20:00.005Z

Ahir vaig rebre el mail que em confirmava la baixa que vaig demanar fa unes setmanes com a militant d’ERC, això m’ha fet tornar a pensar en la situació del partit.

Els que vam assistir a l’últim Congrés Nacional vam escoltar com els membres de la candidatura escollida prometien treballar per la unitat de les diferents tendències que hi havia entre la militància, i també que es renovarien els Estatuts i abans d’un any es celebraria un Congrés extraordinari pel seu debat i aprovació. Aviat vam veure com tant sols eren paraules buides, si que es cert que es va crear un comissió per a preparar uns nous Estatuts però tant sols es va nomenar els membres i sembla ser que a ningú va interessar anar endavant.

I de la promesa unitat que en podem dir?, tot es va reduir a que el partit ha de estar unit, per tant, si discrepes has de marxar, que fàcilment obrien la porta de sortida!!. Potser, segur, som molts més dels que esperaven els que hem anat sortint, lamentant deixar el partit i les seves sigles històriques en mans de qui tant fa per a malbaratar-les.

ERC en la seva llarga existència ha passat per moments molt difícils, en la etapa més propera només cal recordar les èpoques de Joan Hortalà o Angel Colom, potser en el mateix calaix haurem de posar la de Joan Puigcercós.

A l’empresa privada quan els resultats son dolents, quan una línia ascendent i continuada es tomba en sentit contrari perdent en poc temps tots els beneficis aconseguits es busquen els responsables i es substitueixen, en el cas d’ERC a l’artífex del desastre l’escullen candidat a la Presidència de la Generalitat.

Pallars x la Pau

2009-11-21T11:36:00.003Z

Durant el mes de novembre hem gaudit d’un cicle de conferències sota el nom genèric Pallars x la Pau, amb l’Arcadi Oliveres, en Jordi Calvo i la Tica Font, representants de Justicia i Pau, Centre d’Estudis J.M.Delàs i l’Institut Català per la Pau.

Per que hi ha Guerres?, Construir la Pau, Indústria i comerç d’armes, tres temes que han servit per a parlar de la voluntat dels propis governs per a crear enemics per a justificar continuar la seva carrera armamentística, la despesa enorme que es destina tant a la compra com a la investigació d’armes o al manteniment dels exèrcits, la utilització d’aquests en missions que volen justificar com humanitàries quan en molt poques ocasions ho són, el comerç internacional d’armes tant legal com encobert, el finançament o les inversions d’entitats bancàries en aquest negoci, i també de les formes de lluita des del punt de vista pacifista, les campanyes antimilitaristes, de la manera de construir un món en pau des de l’acció no violenta.

Tres xerrades seguides amb força interès pels assistents i amb debats prou vius i constructius.

Perpinyà, un pas més.

2009-11-08T18:45:00.003Z

Dissabte 7 de novembre, un altre data, un altre pas en el camí a la llibertat. Tot just acabada la manifestació se’ns anunciava que havíem estat més de cinc mil els assistents que sota el lema “Esborrem el tractat dels Pirineus” havíem recorregut el centre de Perpinyà, el número més gran de catalans que s’havien manifestat a la capital del Rosselló demanant la independència i la unitat de la nostra nació.

Malgrat la incomoditat de la companyia de la tramuntana l’ambient fou totalment festiu, gralles i tambors, castellers i bastoners, i gent d’arreu del país.

Igual que l’onze de setembre cada any és més fàcil escoltar manifestants que entre ells s’expressen en castellà, també era evident que el francès era la llengua habitual de molts dels que es manifestaven, tots units per les estelades i una mateixa voluntat de llibertat.

Si la llengua ha estat durant tants anys una forma de defensar la identitat, potser ja va sent hora que li tornem el favor i amb la unitat de tots plegats aconseguim la independència.

Un cop més van ser les entitats cíviques qui van organitzar els actes de la diada i van aglutinar la gran majoria de manifestants. També algunes formacions polítiques s’hi van sumar, amb diferent tarannà, mentre uns col·locaven els seus líders portant una pancarta davant d’algunes desenes de militants fidels i desapareixent tant aviat com van poder un cop feta la foto, altres dirigents es manifestaven fins el final de forma anònima entre els milers de ciutadans.

I dissabte a Perpinyà !!!!

2009-11-04T20:05:00.003Z

Un cop més ens tocarà fer kilòmetres, una bona excursió des del Pallars però que sens dubte ens servirà per a viure una jornada d'aquelles que queden en el record.

Després de 350 anys del Tractat dels Pirineus, després de tants anys d'ocupació i divisió del nostre país, de resistència i lluita, ja va sent hora de veure la llum de la llibertat.

Catalans d'arreu del país un cop més amb l'esperit de la manifestació de Brussel·les, units per sobre de la voluntat d'aquells que per mantenir els seus privilegis personals continuen afirmant que només ells ens portaran a la independència, però mai ens diran ni quan ni com, i quan tenen ocasió de fer un pas endavant sempre troben un motiu per no caminar.

Segurament també veurem darrera les pancartes i estirant el coll per sortir a les fotos a alguns personatges d'aquests, que facin el seu joc la ciutadania sabrem jutjar els seus actes.

Anirem a Perpinyà a exigir els nostres drets com a poble que per la seva història, llengua i cultura es vol governar per si mateix, una manifestació més, un pas més cap a la llibertat.

Torna REESA

2009-11-02T22:54:00.002Z

Un nou motiu de lluita contra REESA i les seves imposicions a les nostres comarques, han començat obres d’ampliació de la línia de 220 KV que uneix La Pobla de Segur al Jussà amb Foradada del Toscar, a la Ribagorça.

Quan es van instal·lar algunes de les torres del traçat actual no es va tenir cap mirament amb els veïns d’alguns nuclis urbans de La Terreta que les tenen a tocar de casa seva, i ara veuen com a més les volen fer més altes i dotar-les de més capacitat de transport d’energia, amb el conseqüent augment de problemes tant a l’àmbit mediambiental com de salut.

La Plataforma que lluita des dels anys noranta contra l’anomenada autopista elèctrica que volen construir entre Monsó (Ribagorça) i Isona (Pallars Jussà) dóna el seu suport als veïns afectats per aquest nou projecte. El dissabte dia 31 es va celebrar una xerrada informativa a Areny de Noguera amb la participació de 64 persones. Després de la exposició inicial es va produir un intens i interessant debat durant prop de dues hores, arribant a l’acord de que la Plataforma junt amb el moviment ciutadà de la zona afectada i la col·laboració de l’ajuntament d’Areny crearan una comissió de treball per a iniciar contactes amb altres administracions i fer tot el possible per aturar les obres.

Entre el assistents hi eren els alcaldes d’Areny i de Benavarri, els dos del PSOE, així com regidors d’Areny de Chunta Aragonesista i la Secretària General de Convergència Democràtica de la Franja. Encara que del Pallars ens vam desplaçar alguns membres de la Plataforma, un cop més vam haver de lamentar la absència de representants d’ERC, partit que inicialment es va adherir al manifest quan es va refundar la “Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica” el desembre de 2008 i que des de fa mesos es manté al marge mentre que a la part aragonesa CHA, ICV i CDF continuen col·laborant amb les seves actuacions en contra d’aquests projectes que van en contra del territori i que només poden beneficiar als interessos econòmics i especulatius de qui els proposa.

Deixadesa institucional

2009-10-18T15:56:00.011+01:00

A l’arribar al Cap de la Serra, al Port de Comiols, la vista que trobem sobre la Conca Dellà amb el fons de les muntanyes pirinenques és espectacular. Fa més de dos anys es va habilitar un espai com a mirador, de fet es va col·locar la base d’un plafó informatiu, la informació no ha arribat mai, és un primer exemple de la eficàcia de la gestió de les nostres institucions al Pallars Jussà.

Tot seguit trobarem a Benavent un cartell que senyalitza el lloc on diu que es construirà un Centre d’acollida turística (CAT), ja fa temps que hi és, el més curiós és que quan el van col·locar no havien decidit el lloc on es faria però ja havien descartat aquell lloc, finalment sembla que es farà al terme de Talarn.

A Isona podem visitar un tros de la muralla romana que envoltava el nucli de l’antiga Aeso, fa anys es va fer una rehabilitació però mai més cap actuació. Hi veurem un tros del mur i les restes d’una petita torre quadrada, també fa anys que en el seu interior podem observar la porta del reixat que protegia el recinte, junt amb brutícia diversa que es va acumulant.

Passejant pel poble trobarem diferents mostres de la eficàcia que ens envolta, un exemple pot ser un tram de cablejat elèctric tirat pel terra al costat de la pista de tenis, en algun temps protegit lleugerament per una mica de ciment, i actualment totalment a la vista, això si, senyalitzat per algú que convenientment i per no desentonar va escriure al mur “cabre luz”.

Podem visitar també l’espai protegit dels estanys de Basturs, també vam gaudir durant molts anys d’uns plafons informatius típics, sense informació. L’any passat es va fer una actuació amb la instal·lació de plafons nous, aquest cop si es poden definir com a informatius, i ens van deixar com a record aquells ferros que mai van fer servei, també hi van construir dos miradors, un totalment inaccessible a persones amb dificultats, i un sender de descoberta que dona la volta al llac gran, la vegetació el va cobrint i de tant en tant hem d’anar saltant algun tronc caigut.

Un altre cas curiós el trobem al Mont de Conques, on es van produir combats molt intensos l’any 1938, i on queden restes de búnquers i trinxeres que es van senyalitzar d’una forma bastant precària i discutible, junt a la ermita de Les Esplugues podem observar un cartell on el text és digne de conservar en un anecdotari, i el mapa correspon poc o gens a la realitat. Està prevista una nova senyalització que ja fa mesos hauria d’haver estat instal·lada, però de moment podem gaudir de l’actual i espero que seguint el criteri habitual no la substitueixen, és un digne exemple.

Voluntat de canvi al Jussà.

2009-09-29T18:13:00.003+01:00

Vivim en una comarca històricament tancada per les barreres naturals, encara avui a tots els accessos tenim que travessar un port de muntanya. Una comarca amb una natura dura, on històricament si les collites no eren bones no havia més remei que anar-se'n. Vulguem o no, això ha quallat a la gent del territori, es veu com a natural que els joves estudiïn a Lleida o a Barcelona i facin la seva vida laboral lluny de casa.

Dificultats de transport, conformisme de la gent, abandó durant molts anys per part de les administracions, falta d'interès en potenciar activitats econòmiques com el turisme basades en el patrimoni natural i cultural, falta de suport per les petites empreses que intenten obrir camí i aportar llocs de treball, barrabassades urbanístiques com la que ha destrossat la Vall fosca o ha permès i incentivat la construcció de desenes de vivendes que no troben comprador, falta total de planificació en tots els àmbits.

Si, ho tenim difícil, alguns dels nostres pobles convertits en segones residències que només son habitats alguns dies i apareixen solitaris la resta de l’any, altres ja en clar procés d'abandonament o totalment deshabitats i condemnats, només ens queda confiar en la força d'aquells que no volen renunciar.

La gestió de la situació política dels anys de democràcia ha portat al desencís a molta gent, i amb el pas del temps una part important de la ciutadania ha decidit viure al marge dels polítics, posant-los a tots en un mateix sac i pensant que mai solucionaran els problemes reals de la gent, resignats, però no rendits.

La voluntat d'anar endavant, de canviar la situació, de tornar a tenir esperança, la vam viure a l’acte de presentació de Reagrupament a Tremp. Vam veure una sala totalment plena, escoltant parlar d’independència però també de regeneració democràtica, desig i necessitat.

La independència és la única sortida pels catalans, però no arribarem a cap fita si no canviem les regles de joc.

11 de Setembre, impressions

2009-09-12T17:30:00.003+01:00

Recordo que l’any passat, quan la manifestació d’ERC s’acostava a la seva fi, vaig comentar amb altre gent amb qui havíem compartit el recorregut que no sabíem quin era el lema que la encapçalava, hi érem per militància, perquè hi anàvem cada any.

En aquesta ocasió hem pogut tornar a participar-hi ben motivats, reivindicant que “Som una Nació” i que “volem Estat propi”. Podem obviar l’habitual diferència en les xifres d’assistència, hi érem molta més gent que en les anteriors convocatòries i això il·lusiona.

Es parla del final de l’autonomisme, potser sigui massa agosarat fer d’aquest desig una afirmació, però la unitat expressada durant la diada si que ens marca el camí i obra la porta a treballar fermament per la independència veient per primer cop en molt de temps una esquerda en el mur creat pels partits parlamentaris per tancar el pas a la voluntat ciutadana.

Em va sorprendre a l’arribar a la plaça Urquinaona trobar a Joan Laporta envoltat per la premsa. Quan més tard es va incorporar a la capçalera càmeres i micròfons van aparèixer per arreu i tots dirigits cap a ell situat al centre de la pancarta, el personatge mediàtic convidat es convertia en el protagonista de la jornada junt als representants de les entitats convocants units per un mateix objectiu i un sol crit, independència!.

Reagrupament ja havia anunciat el seu suport a la manifestació, i ERC encara que va voler mantenir la seva convocatòria particular, va participar oficialment junt a les plataformes ciutadanes amb una petita delegació com també ho vam fer molts militants per la voluntat d’avançar un pas més.

Pot ser que aquest onze de setembre ajudi a fer entendre que l’única opció per l’independentisme és la unitat, falta un any per les properes eleccions, tot està per fer però res és impossible.

Ara si

2009-09-05T18:01:00.003+01:00

Aquests dies es succeeixen les noticies i les opinions sobre la consulta ciutadana del dia 13 a Arenys de Munt. Els partits espanyolistes, PSOE, PP, PS(C?), Ciutadans i d’altres, un cop més han fet un front comú en la seva oposició al dret democràtic de la ciutadania a expressar la seva voluntat.

La pregunta que els organitzadors han escollit és la mateixa que es proposava a la ILP que fa pocs mesos CEL i Deumil.cat van presentar al Parlament i fou desestimada unitàriament per tots els membres de la Mesa :

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Ara CiU i ERC li donen suport a nivell municipal i sembla que també a nivell nacional, així ho fa pensar que en el míting unitari a favor de la proposta hi participin Àngel Colom i Anna Simó.

Em pregunto que deu haver canviat en aquests pocs mesos, potser el canvi està en que en aquest cas tant sols és una consulta ciutadana feta per una entitat privada, que encara que està tenint molt més ressò del que els més optimistes podien esperar, el seu resultat serà simbòlic però no tindrà necessariament repercussions legals.

Si realment CiU i ERC estiguessin disposats a contestar la pregunta afirmativament tindríem majoria sobiranista al Parlament i estarien tramitant la ILP per fer la consulta oficial a nivell nacional.

11 de setembre, prou autonomisme, volem l'Estat Català

2009-08-29T18:01:00.006+01:00

Diferents entitats sobiranistes encapçalades per Sobirania i Progrés, Plataforma pel dret a decidir i Deumil.cat han fet públic un comunicat on anuncien accions conjuntes de resposta a les agressions espanyoles i la convocatòria d'una manifestació l'onze de setembre amb el lema "Som una nació, volem Estat propi".

Esperem que sigui un pas endavant en la unitat de l'independentisme que permeti superar el fraccionament que patim històricament.

Caldrà veure la reacció dels partits que fins ara insisteixen en la defensa del que queda de l'Estatut davant la sentència del TC, especialment d'ERC, l'únic partit parlamentari que es defineix com independentista, i també la de la ciutadania que s'haurà de manifestar donant suport a autonomistes o independentistes.

Comunicat:

Prou autonomisme: és l'hora de la independència.

En relació a la resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, les entitats sotasignants manifestem,

1. D'acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d'emetre sentències de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol.

2. El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas el resultat de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, sinó una fase més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles. Pretendre respondre a la sentència del TC amb l'argument que es vulnera el dret a decidir és un error gravíssim, perquè implica acceptar que els catalans i les catalanes podem exercir la nostra sobirania nacional lliurement en el marc de l'Estat Espanyol, i això no és possible.

3. Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l'acceptació de la legalitat espanyola, i ha de consistir en la defensa del nostre dret a l'autodeterminació i de l'Estat propi com a projecte.

4. Les entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent. En conseqüència, només assistirem a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un programa d'acció conjunta de resposta a les agressions espanyoles, el primer acte del qual serà una manifestació sota el lema "Som una nació, volem Estat propi", que es durà a terme a Barcelona l'Onze de Setembre d'enguany, i que serà convocada en breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat.

Entitats adherides: Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure, Ciemen, Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), Ateneu Sobiranista Català i 40 entitats més.

Barcelona, a 28 d'agost de 2009

Després de la sentència del TC ?

2009-08-16T18:17:00.007+01:00

Si fem cas dels informatius i dels posicionaments que estan prenent els partits catalans, tot sembla indicar que després de l’engany del finançament, aviat vindrà la segona retallada de l’Estatut, ara per la sentència del TC.

Fa tres anys que vam votar el nou Estatut, i en aquest temps s’ha fet encara més evident que l’encaix amb Espanya és inviable. La sentència del TC, sigui quina sigui, marcarà els límits que les institucions espanyoles consideren on pot arribar Catalunya.

En un article a l’Avui, Pascual Maragall demanava una gran manifestació si el TC “retoca” l’Estatut, afegint que “si ho fan sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant Volem l’Estatut com l’any 1979”.

El que en principi semblava una “maragallada”, hi ha gent que s’ho ha pres seriosament, i volen organitzar una macromanifestació per defensar l’Estatut després que es conegui la sentència del TC.

Dilluns, Ignasi Llorente, afirmava que ERC donarà suport a qualsevol resposta feta des del consens i la unitat. Dimarts, Òmnium Cultural es posava al davant de la idea, dimecres ICV i dijous CiU s’adherien.

Contràriament, Sobirania i Progrés, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure, entre d’altres, també criden a mobilitzar-se, però no per defensar les restes de l’Estatut, si no per la sobirania.

En conseqüència, des de Sobirania i Progrés considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC, en especial si compta amb l'impuls de la classe política, ha de donar per acabada la via autonomista i amb ella l'acceptació de la legalitat espanyola. Aquesta conclusió s'ha de visualitzar de manera clara i honesta, sense lloc a dobles lectures, amb la reivindicació del dret a l'autodeterminació. (Sobirania i Progrés) http://www.sobiraniaiprogres.cat/index.php?uri=sobirania-i-progres-crida-a-mobilitzar-se-no-per-lestatut-sino-per-la-sobirania

Creiem necessari que, aprofitant la futura sentència, la societat catalana doni una resposta unitària i massiva a l’Estat espanyol. Haurem de tornar a mobilitzar-nos, però en defensa de l'Estat propi. Per això, fem una crida als milers de catalans que varen manifestar-se a Brussel·les, i a tots aquells altres catalans que no ho varen poder fer que estiguin atents a les properes mobilitzacions arran de la futura sentència del TC espanyol. I quan arribi l'hora, responguin, com a Brussel·les, en defensa del nostre Estat propi.(Deumil.cat)

http://deumil.cat/Docs/2009/8/1250075372-Manifestacio_futura_sentencia_TC.pdf

L’Estatut és la demostració final del fracàs dels polítics que han governat aquest país durant els últims trenta anys. Ells han creat l’Estatut, ells l’han pactat amb els polítics espanyols i ells han pactat el contingut de la sentència que aviat emetrà el Tribunal Constitucional Espanyol. Els responsables del fracàs no poden ara exigir que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país ens manifestem amb ells per protestar contra una situació que ells mateixos han generat. (Catalunya Estat Lliure) http://www.catalunyaestatlliure.cat/menu/noticies/comunicat_de_catalunya_estat_lliure

Potser va sent hora que els partits independentistes s’oblidin d’Estatuts i Estatutets i reclamem el nostre dret a l’autodeterminació.

Visita al Pallars i la Val d’Aran del President Companys.

2009-08-12T10:11:00.003+01:00

L’any 1934, ara en fa setanta-cinc, era un temps on arreu es respirava republicanisme, també a les valls pirinenques.

Ens ha arribat un relat del viatge del President Lluís Companys al Pallars i la Val d’Aran que comença el diumenge dia 19 d’agost amb la sortida de Tremp de la comitiva oficial formada per una vintena de vehicles cap a Guerri i Sort, on Companys va participar en un acte en el Centre Republicà, inaugurat dos anys abans. A la tarda, la comitiva oficial formada per una vintena de vehicles va arribar a Vielha, des don durant els dos dies següents van visitar els diferents nuclis de la Val.

El dia 22 van iniciar el viatge de tornada parant per esmorzar al Port de la Bonaigua, on van visitar les instal·lacions del chalet-refugi i on foren obsequiats amb un “champan de honor”, continuant fins a Llavorsí on van visitar el Centre de les Joventuts Republicanes, aturant-se altre cop a Sort per ser rebuts per l’ajuntament, igual que a Pobla de Segur i Salàs de Pallars. Finalment, al voltant de la una arribaren a Tremp per dinar a l’Hotel Siglo XX. Segons la premsa de l’època, durant tot el viatge van ser aclamats “por gran gentío”.

Després de dinar a Tremp, sortien direcció Isona, on van ser rebuts pels membres de l’ajuntament i del “Centre Republicà d’Isona i sa Comarca”. En un article que va publicar La Vanguardia trobem una part del seu discurs:

“He fet una detallada visita per terres de Lleida per a fer-me càrrec de les seves necessitats, de les seves ambicions i dels seus desitjos. Dintre de les facultats que ens concedeix l'autonomia podeu tenir la seguretat que el Govern de Catalunya farà el possible per a satisfer les peticions justes de tots els catalans. Us estimulo, va dir a l'acabar, a mantenir la vostra fe en les destinacions de la nostra estimada Catalunya i en defensa de la República, anteposant per sobre dels ideals més avançats, la democràcia i la tolerància que són l'esperit de la convivència humana”

Poques setmanes després, al produir-se els fets del 6 d’octubre, el Govern central va suspendre l’autonomia de Catalunya i va empresonar al President Companys i a 3.000 persones més, majoritàriament membres de partits d’esquerra i sindicats.

Un cop més es trencaven les il·lusions dels catalans i començava de nou la repressió.

Continuem dient “No a la MAT de Ponent” !!

2009-08-02T12:37:00.028+01:00

La Plataforma contra l’autopista elèctrica continua la campanya informativa sobre el projecte de la línia de Molt Alta Tensió que Red Eléctrica Española vol construir per unir les seves xarxes del Jussà i la Ribagorça.
Aquest primer dissabte d’agost es va convocar un acte en el que es va pintar un mural al·legòric mentre es repartien díptics als vianants i es recollien signatures.

La Mat de Ponent és un nou atemptat en contra del patrimoni natural a les nostres comarques, un cop més decidit des del Govern central prescindint totalment de la gent d’un territori que ja esta especialment castigat per tota mena d’infraestructures hidroelèctriques i per les línies que travessen per tots costats .

En un primer moment els ajuntaments afectats van presentar un seguit d’al·legacions a l’estudi inicial d’impacte mediambiental que els havia enviat la companyia elèctrica, al mateix temps es reactivava la Plataforma que ja s’hi va enfrontar a finals dels noranta en un anterior projecte, des de llavors se’n succeït les trobades i els actes a les dues comarques, com a Pont de Montanyana, Tremp, Fonz, Sort, Pueyo de Marguillén, Vilamitjana o Puigcercós, alguns d’ells es recullen en entrades anteriors d’aquest bloc.

Reunió a Tremp.

Reunió a l'ajuntament de Fonz.

Fira a Tremp, no us quedeu amb el dubte, cap dels càrrecs polítics que formaven part de la comitiva inaugural va signar.

Xerrada informativa a Puigcercós, poble agregat a Tremp.

Aplec a Castell de Mur.

Més informació al web de la Plataforma : http://autopistaelectricano.blogspot.com/

Déjà vu

2009-07-26T12:08:00.002+01:00

Amb l’acord de finançament ja hem vist les jugades definitives per les autonòmiques de l’any vinent, i ara també quan estem a meitat de la legislatura de les municipals ja es comencen a moure els fils per a preparar les properes.

A les nostres comarques, amb municipis petits i pocs habitants, un cop més veurem com el que es prioritza és presentar el màxim de candidatures per a intentar aconseguir el màxim número de regidors que hauran de donar força als partits en els Consells Comarcals, Diputacions i altres organismes. Candidatures on no es demanarà que els seus membres s’identifiquin amb la ideologia del partit que els dona suport, on trobarem els clàssics trànsfugues que cada quatre anys van canviant de sigles segons el ritme que sona. Tampoc és primordial la feina que es pugui fer a cada municipi o les necessitats que s’han de cobrir, el que és realment important és aconseguir el poder de la repartidora que permetrà en el futur ajudar als propis a quedar bé davant de la ciutadania i guanyar punts per les properes, i no ho és menys el fet de poder col·locar dins les institucions a la gent afí per a garantir la seva fidelitat a canvi d’un bon sou.

És la perversió de la política portada al seu grau més bàsic, el municipalisme. El fet que la ciutadania cada cop s’allunyi més de les urnes pel desencís continuat que provoquen els polítics facilita el joc dels manipuladors mediàtics que es disputen els vots amb les seves campanyes de màrqueting.
Aquells que han estan dirigint els ajuntaments ens vendran com a mèrits propis totes les millores que qualsevol administració hi hagi realitzat durant els quatre anys del mandat i ens prometran grans reformes pels propers si els fem confiança, els que estan a l’oposició intentaran fer-nos creure que ells ho haguessin fet millor i les promeses seran encara més espectaculars. Un cop més els possibles votants tindran la impressió que és una pel·lícula que ja han vist moltes vegades i que ja no els interessa.

A cada consulta més abstenció, més vot en blanc, més gent que ja ha perdut la il·lusió, cansada de la política i sobretot dels polítics de sempre i les seves picabaralles interminables, de les seves despeses innecessàries, de les hores perdudes en debats estèrils mentre que des del seu propi mon ja no saben ni els interessa quins són realment els problemes de cada dia de la ciutadania.

Només la força de la gent podrà canviar la situació, lluitant contra el derrotisme i l’immobilisme, a través d’associacions, de plataformes i també dels partits, amb els actuals o creant-ne de nous, recuperant els valors ideològics i la participació ciutadana, i evitant el professionalisme vitalici dels dirigents i d’aquells càrrecs públics que haurien d’estar al nostre servei i que ara només vetllen pels seus interessos.

Amb l'acord de finançament ens prenen el pèl

2009-07-13T23:28:00.006+01:00

Ens prenen el pèl, però a alguns ja no ens en queda.

Durant els darrers dies, els dirigents polítics dels grups del tripartit han escenificat una pèssima obra de teatre, tant malament ho han fet que per intentar convèncer a la ciutadania han hagut de fer servir tots els mitjans, amb tota la premsa del règim al màxim rendiment, i sobre tot TV3, “la seva”.
Quan mesos enrere es van produir moltes queixes pel canvi d’horari de l’informatiu migdia del diumenge per no tallar la transmissió de la formula 1, es van justificar dient que els contractes els obligaven, aquesta setmana es van oblidar dels motius al·legats i contra el que havien anunciat el van fer a l’hora habitual, la gran noticia s’havia produït, ja tenim el gran acord de finançament !!!

Amb les xifres es poden fer meravelles, disfressar-les de moltes maneres, però com demostra l’anàlisi de la Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’acord és insuficient, un engany i incompleix l’Estatut.

ÉS TOTALMENT INSUFICIENT

1) Els 2000-2500 milions d'euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d'aplicació del model només representen una reducció del 10% de l'espoli fiscal de 21.000 milions d'euros previst per a l'any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L'any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.

2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l'any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l'espoli fiscal que sofreix Catalunya.

ÉS UN ENGANY

3) Catalunya passarà l'any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102 o al 105 com s'està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s'estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya -homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.

4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l'any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.

5) La xifra anunciada de 3855 milions d'euros per al quart any d'aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d'ingressos per impostos i l'Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.

6) Els 3855 milions d'euros en cap cas representen una reducció d'un terç del dèficit fiscal com s'ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s'assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l'any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d'aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d'Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l'Estat sempre executa un nivell d'inversions molt inferior al pressupostat.

7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.

INCOMPLEIX L'ESTATUT DE FORMA FLAGRANT

8) No recull cap de les variables que exigeix l'Estatut i que havien de corregir a l'alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d'exclusió.

9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d'allò que els Pressupostos Generals de l'Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.

10) L'Estatut preveu tres anys perquè el model s'apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.

11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.

Recuperant la memòria?

2009-07-04T18:01:00.009+01:00

Parlant amb la gent de la comarca es té la impressió que els temes relacionats amb la Guerra Civil es volen mantenir en un oblit que en molt poques ocasions volen trencar.
Com comento en una entrada anterior d’aquest bloc, fa poques setmanes es van senyalitzar unes restes de búnquers i trinxeres, es va fer a iniciativa de Memorial Democràtic i va despertar ben poc interès entre la ciutadania local.

Em va sorprendre que una entitat isonenca plantegés fer un homenatge a quatre ciutadans del nostre municipi que van morir als anys 1941/42 al camp de concentració de Gusen, un agregat de Mathausen.
Potser és un primer pas important per a començar a recuperar la memòria històrica.

Sovint ens parlen de l’exili de centenars de milers de republicans que després de creuar la frontera francesa fugint de les tropes feixistes van continuar patint penalitats fins a poder començar una nova vida lluny del seu país, però s’oblida recordar a aquells que no ho van aconseguir.

Monument als set mil republicans morts als camps de Mathausen.

Es calcula que uns 50.000 homes van ser integrats pels francesos a companyies de treballadors per la construcció de carreteres, preses, fortificacions o per treballar a les fàbriques, i que després de l’ocupació alemanya van ser forçats a treballar per les noves autoritats, qui no els van reconèixer la seva condició de militars i els van tractar com a presoners polítics.

També van ser milers els que es van integrar a la resistència i van continuar lluitant contra el mateix enemic que combatien des de juliol de 1936, el feixisme.

Esta documentat que el 6 d’agost de 1.940 va arribar el primer grup als camps de Mathausen, dels 7.200 que hi serien deportats. Uns 20.000 republicans van ser internats en camps de concentració o d’extermini.
10.000 van morir en els camps nazis, i 25.000 lluitant al costat dels aliats o el maquis.

En els innumerables memorials que trobem a la majoria de ciutats franceses és molt habitual llegir noms d’exiliats, morts per la llibertat.

Potser ja és hora que els recordem en els seus pobles.

16 de maig de 1.945, els republicans supervivents reben a les tropes americanes.

Referèndum tampoc.

2009-06-17T23:18:00.004+01:00

Els nostres dirigents polítics insisteixen en frustrar les il·lusions de la ciutadania.
La Mesa del Parlament ha rebutjat per unanimitat admetre a tràmit la proposta de ILP per la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació presentada per Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure, altres institucions i amb el suport de més de deu mil ciutadans.
La proposta de ILP amb més suport ciutadà de les presentades fins ara.

La legislació espanyola ens impedeix als catalans decidir lliurament el nostre futur, i els nostres dirigents continuen submisos, incapaços de fer un cop de força o deixar-lo fer a la ciutadania, ni que sigui simbòlic. Potser tenien por de trobar-se amb cinc-centes mil signatures reclamant senzillament poder parlar.

Veiem dia a dia com decreix l’ús de la nostra llengua, com la identitat catalana es dilueix sota l’espanyola amb continues campanyes de l’espanyolisme més ranci, com ens toregen en les negociacions de l’Estatut i del finançament, com augmenta el menyspreu d’Espanya cap a Catalunya.

Ens parlen com un gran avanç de la Llei de consultes populars, la gran iniciativa del nostre Parlament, ara ja podrem fer propostes de referèndum i demanar al Govern espanyol que les autoritzi. On és el canvi?, que ara les denega la Mesa del Parlament i els nostres partits queden malament i després ho farà el Govern central i la culpa serà de Madrid. On està l’avanç?

Mentre que l’independentisme demana una tronada, es mantenen en la pluja fina i el paraigües de l’espanyolisme cada cop és més gran i més fort.

Senyalitzats dos nous itineraris sobre la guerra civil.

2009-06-07T19:04:00.008+01:00

Recentment han estat senyalitzats per Memorial Democràtic dos recorreguts dins del nostre municipi amb relació als fets ocorreguts quan la nostra comarca es va convertir en línia de front durant nou mesos.
Un dels itineraris ens permet visitar tres búnquers i diferents trinxeres a la zona de la Posa, amb diferents panells informatius. Aquest sector formava part de les defenses que l’exèrcit republicà va construir per intentar frenar l’avanç dels feixistes quan després de trencar el front d’Aragó van avançar fins aturar-se al Pallars abans de l’ofensiva final sobre Catalunya a finals de l’any 1938.

Les tropes fidels al Govern van intentar diferents vegades trencar el front, principalment la seva intenció era recuperar les centrals hidroelèctriques que subministraven l’àrea de Barcelona on hi havia gran part de la industria d’armament i que havien quedat en poder dels insurrectes i intentar endarrerir el front a la Ribagorça.
Al Jussà, malgrat els esforços i la gran pèrdua de vides tant sols es van aconseguir petites victòries com la recuperació dels pobles de Sant Romà d’Abella i Basturs on es va lluitar casa per casa. Els diferents intents van fracassar per la gran superioritat d’homes i armes dels feixistes i per les fortificacions que havien construït a llocs com la muntanya de Sant Corneli, Vilanoveta i el Mont de Conques on en breu es senyalitzarà un altre sender per conèixer les seves defenses.

L’altre itinerari, anomenat "Isona la reconstrucció d’un poble entre dos fronts", és un circuit urbà que ens permet conèixer les obres de reconstrucció del poble que va quedar arrasat en un 75 % pels bombardejos aeris i terrestres dels sollevats. Finalitzada la guerra es va crear un organisme anomenat “Regiones Devastadas” encarregat de reparar els danys en aquelles poblacions més destruïdes, especialment de les que pel seu mal estat van ser considerades “adoptadas por el Caudillo” sent l’inici del que s’ha conegut com arquitectura franquista. Al Pallars van tenir aquest dubtós privilegi Isona i Tírvia.

The Lord of the Volts

2009-05-29T21:55:00.003+01:00

"Rodada en els més bells paratges dels Monegros, la Ribagorça i el Pallars, el segon episodi de la saga de The Lord of the Volts, narra la lluita entre la Plataforma i les forçes del mal, lideradas pel malvat mag Saruman interpretat per Luis Atienza en una brillant actuació."

Inici del comentari irònic publicat al bloc Alta Tensió, de la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica.
En el cartell original de la pel·lícula Lord of the Rings ha estat substituïda la imatge del mag Saruman per la de Luis Atienza, actualment president de Red Eléctrica Española SA i ex ministre socialista de l'últim govern de Felipe Gonzalez. .

Sense que els ajuntaments afectats hagin rebut cap resposta a les al·legacions presentades a principis de desembre contra l'estudi inicial d'impacte mediambiental del nou projecte de la MAT de Ponent, el sr. Atienza feia unes declaracions on donava el 2013 com a data de posada en funcionament de la linea.
Preguntat per l'oposició d'ajuntaments i ciutadania aquesta va ser la seva resposta :
"Se ha generado una reacción que espero que podamos gestionar optando por el trazado de la red que tenga menos impacto medioambiental".
No obstante, insistió en que se está "en una fase inicial de la discusión y no creo que ese problema se enquiste porque hay mucha gente que ve que esa línea es necesaria".

Mentrestant continuen les accions de la Plataforma i les xerrades informatives pels diferents pobles del Jussà, properament a Guàrdia i Talarn.

Carregant bateries.

2009-05-17T19:20:00.006+01:00

Hi ha moments que es fa difícil continuar treballant per aconseguir certs objectius, quan el desànim comença a fer mal és bo trobar-te amb aquells que continuen forts i absorbir una mica de la seva energia, encara millor si tenim ocasió de fer-ho en un lloc emblemàtic com vam fer aquest dissabte, a l'Aplec Independentista de l'Ermita de Sant Sebastià, a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), on ens vam retrobar amb companyes i companys de diversos punts del país.
La diada, organitzada per l’Associació Cultural EspaiCat, es va obrir amb la presentació per part de representants de les plataformes Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure (CEL) de la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular presentada al Parlament per convocar un referèndum per l’autodeterminació, a continuació l’historiador Mn. Antoni Pladevall va explicar els fets ocorreguts en aquest lloc al 1705 coneguts com a Pacte dels Vigatans. Entre d’altres parlaments, Aleix Andreu va anunciar que l’Ermita serà reconeguda aquest any com a Bé Cultural d’Interès Nacional com a lloc històric. Va ser justament en aquesta Ermita on els Catalans vam decidir anar a la guerra contra Felip V.

Pacte dels Vigatans
Fou el vicari general del bisbat de Vic, i rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui convocà secretament un grup de diverses personalitats de la noblesa osonenca, que foren coneguts popularment com Els Vigatans, el 17 de maig de 1705 en aquesta ermita de Sant Sebastià. Al final de la reunió, els vigatans signaren poders avalant la gestió dels dos emissaris, Domènec Perera i Antoni de Peguera en les negociacions amb Anglaterra.
Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes, i a canvi, per part dels catalans austriacistes es va donar el compromís d’aixecar 6.000 homes armats.
Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, també conegut com a Tractat de Gènova.

Armes de creació massiva.

2009-04-25T22:04:00.018+01:00

Davant les imposicions de les grans empreses avalades per governs llunyans, que desconeixen la realitat del territori, la ciutadania hem de trobar i utilitzar noves formes de lluita.

Pueyo de Marguillén és un petit nucli agregat al municipi de Graus, a la Ribagorça aragonesa que avui ha estat escenari d’una jornada festiva i reivindicativa organitzada per la Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica.
Durant el matí s’han llegit poemes de diferents autors aragonesos, Alfredo Saldaña, Ángel Guinda, Emilio Pedro Gómez, Manuel Martinez Forega, Ricardo Díez Pellejero, Rafael Luna, Carlos Bozalongo i del sevillà Diego Serrano Pechón, la majoria dels autors han estat presents a l’acte i han recitat acompanyats per companys musics, primer a la plaça i després en un cercavila pels diferents carrers del poble.

A continuació, els assistents han escrit pensaments en teles que han estat penjades a imatge d’un arbre dels desitjos en una de les torres que envolten la població i que formen part de la línia d’alta tensió que es va projectar a finals dels anys 90, que els tribunals van declarar il·legal però que mai es van desmuntar i ara REESA vol tornar a utilitzar.

Poesia, un arma de creació contra la destrucció.

Hay trenes solidarios, que agrupan las voces insumisas contra los tiburones del hiperdesarrollo y contra las eléctricas voraces, e intentan salvaguardar las casas natales de las cosas, la salud y la belleza del mundo.
Mas hay trenes en lo alto que circulan por inclementes autovías eléctricas, y taladran el cielo con sus lanzas voltaicas y arrasan los bosques bajo sus pies y descargan su lluvia de epidemias electromagnéticas por los pueblos que pasan.
¿Acaso no es posible un equilibrio interno de externas energías?
¿Crecer es desposeer a los más pobres?
¿A más edad social más injusticia?
Mientras ellos, en la alta tensión de su soberbia, juegan al golf celeste con electrones radioactivos, y nos acusan de tener la cabeza en las nubes, nosotros aquí, a pie de tierra desnuda, fraternalmente, abrazamos la luz.
Emilo Pedro Gómez.

USTEDES, enemigos de los mínimos,
son mayoristas económicos del desequilibrio ecológico,
responsables con todo conocimiento,
dañan con sus mínimos por ciento,
con sus posibles mínimos,
a los mínimos.
Con sus tantos por ciento,
sufriendo de menos a más
en una cama de un hospital,
dopados hasta los huesos,
esperando la llegada del eterno sueño.
Con sus posibles mínimos,
desalojados,
desterrados a la urbe,
donde el que menos o el que más
consumirá más y más.
!Más!..., los torturados y puteados en su ADN.
De ellos, de ésos, no se librarán.
Ni del testimonio de los sentidos en todos los mundos creados y por crear,
con toda la fuerza de la inocencia,
señora de la llama, que alumbra toda la luz y oscuridad.
Ni de este pueblo, Pueyo de Marguillén,
al que amenazan con sus mínimos por ciento.
Rafael Luna Gómez.

Esperant un altre 14 d'abril

2009-04-08T22:49:00.006+01:00

“El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta com a forma de Govern la República.”

Així consta en l’article primer de la Constitució Catalana aprovada a l’Havana per l’Assemblea del Separatisme Català, a finals de setembre de 1928.

El 14 d’abril de 1931, amb la caiguda de la monarquia borbònica per la victòria de les candidatures d’esquerres a les eleccions municipals, Francesc Macià proclamava la “República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica”, una formula federalista lluny del trencament amb l’Estat que promulgava el text acordat sis anys abans.
Les pressions de les autoritats centralistes van aconseguir de les catalanes un altre pas enrere, acceptant un règim autonòmic, renunciant al federalisme. Després va arribar la retallada per les Corts espanyoles de l’Estatut d’autonomia de 1932, i l’acceptació del Parlament català d’aquesta pèrdua de sobirania.

La història un cop més es repeteix, l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya és retallat pels espanyols, i els polítics catalans amb la seva prudència habitual, continuen esperant l’arribada de les engrunes, buscant com justificar davant de la ciutadania el seu incompliment, i permetent que un tribunal decideixi per sobre de la voluntat d’un poble.
Només hi ha una diferència, els borbons encara hi són.

Festa de l'arbre, Isona 6 de març de 1932

2009-03-22T18:22:00.007Z

Voltant per l’hemeroteca de La Vanguardia em vaig trobar amb un article de la festa de l’arbre del març de 1932 a Isona. Per la curiositat del llenguatge de l’època el reprodueixo a continuació,

la descripció d’un acte festiu en alguns moments sembla tot una epopeia.

Acordada por nuestro digno Ayuntamiento la
celebración de la Fiesta del Árbol ésta tuvo
efecto el domingo día 6, en medio de un entusiasmo indescriptible.
Desde primeras horas de la mañana, la animación
era extraordinaria, presagio del gran acontecimiento

que para la tarde se esperaba.
Los niños, alma de la fiesta, no cesaban en sus
preparativos, secundados por las autoridades y
por sus familiares, satisfechos de dar un día de
alegria a sus tiernos retoños.
Mucho antes de la hora anuciada había congregada

en la plaza de la República una enorme
multitud que la ocupaba por completo, ávida
de presenciar el acto hermoso que se habia de
celebrar.
En la tribuna levantada para las autoridades,

invitados y oradores, ondeaba la bandera
que galantemente regalaron al Ayuntamiento
los hijos de esta villa residentes en Barcelona.
Comenzó el acto con el himno al Árbol cantado
magistralmente por los niños de ambas escuelas,
seguido de la plantación de 81 árboles
generosamente regalados por la Jefatura de
Obras públicas de la provincia.
Previo un patriótico discurso del alcalde, señor
Mallolis, se dio lectura de las adhesiones
recibidas, destacándose entre todas la de don
José Tresens nuestro querido compatricio,
quien en nombre propio y en el de todos los hijos
de esta villa, residentes en Barcelona, en
tono de elevado amor al pueblo que le vio nacer,

se adhería al acto.
Los niños Isidro Gabriel, Carmen Bemat, José
Bertrán y María Boixadós, recitaron hermosas
poesías y los niños Francisco Durany y María
Castejón pronunciaron bellos discursos que
fueron la admiración de la concurrencia.
Seguidamente dirigieron la palabra al público
los maestros nacionales de esta villa don
Magín Mallafre y doña Rosa Ramón Serra,
siendo sus discursos bellas piezas de oratoria,
cosechando al final una clamorosa ovación.
Cerró los discursos, el alcalde, pronunciando
breves palabras de gratitud a todos los asistentes
y de un modo especial a don Francisco
Iscla, sobrestante de Obras públicas, que ostentaba
la representación de la Jefatura respectiva
y a don Segismundo Puntí, quienes, sin reparar

en el sacrificio que representaba el largo
viaje, honraron la fiesta con su presencia,
Terminó el acto con el himno «Cant del poble»

y con el himno nacional cantado por los
niños, a lós que se obsequió con una merienda.
Vimos muchos forasteros, entre ellos a los
señores don José Ramón Benet y doña Anto-
nia Serra, maestros de Orcau y Vilamitjana,
respectivamente, acompañados de su simpática
hija María.
Felicitamos cordialmente a los organizadores

de la fiesta y de una manera especial a los
dignos maestros don Magín Mallafre y doña
Rosa Ramón por la excelente preparación con
que presentaron a sus respectivos alumnos, lo
que supone una ardua labor, así como a las
autoridades y vecindario que la realzaron con
su presencia, deseando que actos tan hermosos
se repitan hasta conseguir que esta villa ya
de sí hermosa, se vea a no tardar, adornada con
las bellezas de un arbolado frondoso y salutífero.

—Corresponsal.

Publicat a La Vanguardia diumenge 13 de març de 1932.

8 de març, la dona al Jussà

2009-03-15T19:37:00.010Z

8 de març, Esquerra commemora el Dia Internacional de la Dona, fins aquí res de nou, ho fa cada any amb diferents actes per tot el país. La novetat radica en que es faci al Pallars Jussà on fins ara el paper de la dona en la política ha estat molt limitat.

Exemples concrets ho són el fet de que dels catorze municipis només tenim una alcaldessa, la Marta Moyes, a Sarroca de Bellera per IS-AM (Independents+ERC), o que entre els divuit Consellers del Consell Comarcal només hi trobem una dona.

En algun ajuntament com a La Pobla de Segur veiem un intent de paritat, cinc dones d’onze regidors, a Tremp, capital comarcal, dels tretze cinc són dones.

En el nostre municipi, Isona i Conca Dellà, entre els nou regidors no hi ha cap dona. Si repassem les llistes de les últimes municipals les dades són més evidents, trobem que a CiU, guanyadora per majoria absoluta, la primera i única dona apareixia en el número sis i en la del PSC també una sola dona en el quatre i a la d’ERC dues, en el quart i el vuitè lloc.

De 27 candidats només 4 dones, molt lluny de la igualtat.

Queda molt camí per davant per a intentar canviar aquesta situació.

Un petit pas ha estat la xerrada que la Noemi Nus va fer el dilluns a l’auditori del Museu Comarcal de Tremp, amb el títol On som les dones a la història?

Va fer un viatge al passat explicant la situació de la dona en diferents èpoques, seguint com a fil argumental l’actuació d’algunes de les dones que més han destacat en la defensa dels seus drets i en la lluita per la igualtat, amb un record especial pels fets que van ser l’origen de la diada del 8 de març, tant la vaga de la Triangle Shirtswaist Company amb el seu tràgic final com la lluita que inicialment liderada per la Clara Zetkin va aconseguir el reconeixement d’una part dels drets de la dona i del Dia Internacional de la Dona per les Nacions Unides.

Centre Republicà

2009-03-02T23:01:00.009Z

“L'any 1933 un grup de ciutadans van iniciar el projecte de construir el Centre Republicà d'Isona i sa Comarca. L'esforç econòmic i humà va ser molt important i malgrat que per motiu de la revolta militar del 1936 el poble no en va poder gaudir durant gaire temps, creiem que aquells emprenedors es mereixen un lloc en la història del municipi.
Estem recollint informació sobre el procés i demanem a aquells que tinguin documents o recordin relats dels seus familiars, ens els facin arribar.”

Aquesta breu nota, publicada a la web d’Esquerra-Isona i Conca Dellà el cinc de febrer de 2007, tenia que ser un primer pas per l’organització d’un acte en commemoració del 75è aniversari de la creació del Centre Republicà al nostre municipi.
Responent a la crida, alguns ciutadans van aportar el seu testimoni i documentació, però quan s’acostava la data va augmentar la pressió perquè no es parlés del tema.
En un poble petit els ressentiments perduren massa en el temps, i sembla ser que el trist final d’aquella iniciativa està per sobre de l’agraïment que molts ciutadans es mereixen per haver-la fet realitat.

El 28 de febrer de 1933, els membres de la Junta del recentment creat Centre Republicà van acordar la compra dels terrenys per a la seva construcció pel preu de dos mil cent vint pessetes les quals seran pagades durant el plaç d’un any, comprometent-se el venedor a atorgar escriptura pública una vegada cobrada la quantitat convinguda. La compravenda del terreny es va fer realitat un any més tard, el 20 de febrer de 1934 en una notaria de Lleida.

Per a la construcció de l’edifici es van crear uns títols d’emprèstit per valor de cinquanta pessetes amb un interès del cinc per cent anual i venciments en anualitats fins el 1953. Després d’uns anys i per les circumstàncies històriques que es van produir en el nostre país, aquests van ser el motiu de les desavinences entre els seus propietaris.
Amb els diners recollits, es van edificar dos naus de planta baixa, una dedicada a sala de cafè i l’altre a sala de ball i teatre, amb 120 i 410 metres respectivament.

El dia 1 de maig de 1934 el Centre es va adherir a Esquerra Republicana de Catalunya, en aquell moment comptava amb 170 socis i va créixer fins als 196 quan va celebrar el seu tercer Congrés Ordinari.

La revolta militar de l’exèrcit feixista i l’ocupació del nostre municipi també va acabar amb les il·lusions d’aquell somni.
Isona i Tírvia van ser els pobles més destruïts del Pallars per les bombes dels revoltats, això va fer que fossin declarats pobles adoptats pel Caudillo, i desprès del conflicte comencés la seva reconstrucció a través del organisme conegut com a Servicio Nacional de Regiones devastadas.

Com tots els locals propietat d’organismes o partits fidels al Govern, el Centre Republicà fou confiscat
El Estado se incautó de la finca perteneciente al Centro Republicano de Isona por declararse ilegal . El local fou utilitzat per Regiones devastadas com a magatzem mentre van durar les obres i posteriorment va quedar un temps abandonat fins que el 9 d’agost de 1956 va tornar a mans privades per mitjà d’una subhasta.
La forma en que el nou propietari va adquirir el local, i els drets que sobre ell consideraven que tenien els propietaris dels títols de deute que van permetre la seva construcció, va generar un conflicte mai resolt.
Fa pocs mesos, la nau que encara queda va estar a punt de ser enderrocada per a la construcció de vivendes. La crisis immobiliària permet de moment que encara estigui en peu, com un record que malauradament molta gent vol oblidar.

Perquè no ens volen escoltar?

2009-02-24T19:43:00.005Z

Alguns no entenem perquè la direcció d’ERC ens nega el dret a decidir.

D’acord amb els Estatuts es demana un referèndum i ens contesten que potser faran una enquesta.

Els que creiem fermament en un projecte assembleari volem tenir tot el dret a opinar i també a decidir.

Fa mesos que ens diuen que no acceptaran un mal acord de finançament, llavors, de que té por la direcció?, ningú planteja el sentit del vot, només volem exercir la democràcia interna.

Un acord de finançament que ens tancarà les portes d’un possible concert econòmic no és prou important pel país?

“Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu de la mateixa. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/les caps de llista electorals en l’àmbit nacional i en l’àmbit de les diferents circumscripcions electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país...”

L’esmena que Esquerra Independentista va presentar al Congrés Nacional va ser aprovada pel 55,2% dels assistents. Els actuals President i Secretari General van ser escollits amb el suport del 37,5 % de la militància, no tenen el mateix valor els vots de la majoria en els dos casos?

Ja sabem que és més difícil dirigir un partit assembleari on en comptes de manar has de convèncer, perquè per convèncer has de tenir la raó i has de saber escoltar.

A les portes d’unes eleccions europees volen que fem evident que uns quants centenars, alguns milers de militants no estem d’acord amb que els Estatuts del partit siguin paper mullat.

Uns recollirem les signatures necessàries per a forçar la consulta, altres faran tot el possible per evitar-ho.

Qui provoca enfrontament, qui demana els seus drets o qui els nega?
Qui serà el responsable de que es torni a parlar de divisió del partit?

“article 31 Estatuts ERC.
Així mateix se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades, per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l’Executiva Nacional, del Consell Nacional, d’una tercera part de les Executives Regionals o del 10% de les persones afiliades.”

Plataforma i partits.

2009-02-21T16:49:00.004Z

Fa un parell de mesos al tornar a les nostres comarques l’amenaça de la construcció d’una nova línea d’alta tensió va començar la resposta per part de la ciutadania, que ahir es va fer més evident durant la reunió que s’havia convocat a Tremp.
Gent de totes les edats, incloent jovent que amb energia s’incorporava al moviment cívic o algun antic lluitador anti-franquista amb moltes batalles al seu darrera. Tots fent causa comuna, cap més línea d’alta tensió, tots ho teníem ben clar.

I els partits ?
alguns ben descol·locats pel canvi d’escenari.
Quan Red Eléctrica Española S.A. va fer el primer intent d’interconnexió de xarxa, (llavors es proposava l’enllaç amb França que finalment es fa per Girona), a l’Estat governava el Partido Popular i a Catalunya Convergència i Unió, en aquell moment bons amics, fins al punt de que quan la pressió dels ajuntaments d’Aragó va posar difícil el pas de la línea per la vall de Gistaín, els convergents no van dubtar en oferir que ho fes pel port de Salau (Pallars Sobirà), i el PSC-PSOE en aquella època s’oposava al projecte.

I ara ?
el PSOE governa a Madrid i avala la línea, ara la consideren necessària per interconnectar la xarxa d’Aragó i Catalunya, lligant com sempre al PSC. CiU ara s’oposa a un projecte més petit que el que defensava fa pocs anys i el Partido Popular, aquest afortunadament a les nostres comarques és anecdòtic.
Ben mirat, l’únic que es manté dins la coherència és ERC, mantenint el seu posicionament contrari a qualsevol nova agressió al territori.

Nova assemblea de la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica.

2009-02-18T22:12:00.011Z

Ha estat convocada per a aquest divendres 20 de febrer una assemblea de la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica en el Centre Cívic Tarraquet de Tremp a les 7 de la tarda.
En aquesta nova reunió es vol reforçar l'organització de la Plataforma en el Pallars i establir un calendari d'activitats i accions encaminades a sensibilitzar i informar a la població.

Els companys de Eroles i Vilamolat de Mur, que es van reunir aquest passat diumenge 15 de febrer, han acordat ja iniciar una campanya informativa en les seves localitats, amb xerrades i accions reivindicatives, per a donar a conèixer als veïns les afeccions que podrien sofrir en el cas que l'autopista elèctrica passés per les seves localitats i s'han compromès a participar en la reunió de Tremp.

Entenc que plataformes ciutadanes i partits polítics quan compartim objectius hem de treballar coordinats però seguint camins paral·lels cadascú en el seu àmbit, com a ERC-Isona i Conca Dellà hem informat en el nostres darrers fulls informatius, hem assistit a totes les reunions que hem estat convocats i també hi serem a Tremp.

La feina ben feta no té fronteres, o potser si ?

2009-02-16T21:27:00.011Z

A la primavera del 2007 ens van instal·lar a Isona una marquesina pel que tenia que ser una parada de la línia Pobla de Segur-Barcelona, però per algun motiu desconegut no es va complementar amb el vial necessari i va quedar oblidada.

A primers d'agost de 2008 el cas va arribar a la premsa, un interruptor que a vegades aconsegueix engegar la maquinaria, un parell de mesos més tard es va rebaixar el terreny i encimentar la via, semblava que aviat tindríem parada, però al fer l'obra no van preveure el tamany de l'autobús. Res que no es pugues resoldre, una mica més de formigó per aquí i una pegot per allà i obra novament acabada.

Tampoc va poder ser, el 14 de gener, a poca distància es va produir el que ens van definir com un esvoranc a la carretera.

De fet, 50 metres de llargada de la via es van enfonsar més de dos metres.

Feia molts mesos que en aquell punt es posaven pedaços contínuament, la senyalització d'obres ja estava fixa i tothom sabíem que al arribar trobaríem un desnivell més o menys pronunciat segons el dia.

Les autoritats que van fer acte de presència, aviat van preveure que en dos mesos la carretera estaria reparada, aquest és l'aspecte actual de l'obra.

NO a la MAT de Ponent !!!!.

2009-02-15T20:11:00.001Z

Fa uns anys es va plantejar la connexió entre Graus i Isona amb el que es va conèixer com “l’autopista elèctrica”, com a part del traçat que uniria Aragó i França amb una línea MAT.
El 8 de febrer de 1998 es van reunir a Pont de Montanyana diversos col·lectius principalment de la Franja i del Pallars, i es va presentar el Document de Montanyana, inici de la Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica.

En principi estava previst creuar els Pirineus per la vall de Gistain (Osca), es van construir dotzenes de torres de més de 70 m. d’alçada, però l’oposició dels ajuntaments va obligar a buscar alternatives.
Amb l’excusa de garantir el subministrament a la línea AVE Madrid-Lleida-Barcelona, i amb la complicitat del Govern de CiU a la Generalitat, el 1999 es va decidir travessar pel Port de Salau.
A finals del 2001 CiU va abandonar la defensa del projecte i fins ara havia quedat a l’oblit.

A mitjans de novembre els ajuntaments afectats van rebre la documentació que Red Eléctrica de España (REE) els va trametre amb l’estudi inicial d’impacte mediambiental del nou projecte de construcció d’una línea de molt alta tensió (400 KV) entre Penyalba, Montsó i Isona.

El que es pretén es la interconnexió de xarxes amb l’àrea metropolitana de Barcelona i amb la línea MAT que finalment s’està construint per terres Gironines, que provinent del centre d’Europa i travessant França es vol fer arribar al sud de l’Estat per connectar finalment amb cable submarí amb el continent africà.

Vaig assistir a la reunió a Pont de Montanyana on es va tornar a constituir la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica que durant anys es va enfrontar a l'anterior projecte, després Tremp i Fonz van acollir noves trobades. Entitats ciutadanes, associacions de veïns i alguns partits polítics com CHA, ERC, ICV i IU, s'han manifestat contraris al projecte. És el principi d'un llarg procés, d'una llarga lluita.

Inici

2009-02-15T19:56:00.000Z

Avui començo una nova experiència amb aquest bloc, sense pretensions, com una finestra per on expressar les meves opinions, per a donar a conèixer les vivències de la gent de la nostra comarca, els problemes que patim al Pallars i anar fent camí cap a la llibertat.