La revolta pallaresa

Aquella gent que diuen ens governen, asseguts en els seus luxosos despatxos barcelonins, poc es deurien esperar que la gent del Pallars es revoltés contra les seves sàvies decisions i encara menys que trencant el silenci i l'acceptació habitual de les males noticies sortís al carrer a reclamar el que com a ciutadans tenim dret, els serveis públics.

Primer va ser la gent de la Conca Dellà els qui van decidir tallar la carretera perquè no podien acceptar quedar-se sense metge d'urgències al municipi i que només quedés un servei per tot el Jussà, comarca extensa, població disseminada en petits nuclis, mitjana d'edat molt elevada, no sembla que es necessitin gaires estudis per saber que la retallada en sanitat posarà en joc la vida d'alguns ciutadans, doncs aquells que es miren el país i només veuen xifres van decidir que els ciutadans som uns ignorants i que la seva reforma dels serveis sanitaris ens beneficia, que ells ho tenen tot estudiat i si et mors ha estat culpa de la teva falta de previsió per no haver anat a viure a ciutat.

El consell de savis que pren les decisions de govern ara es deuen preguntar que els hi passa a aquests pallaresos que surten a cridar que volen lo tren i des d'una pàgina de facebook es comencen a organitzar i convoquen una manifestació a Pobla on segons tots els mitjans es reuneixen mil persones.

Però no eren quatre gats al Pallars? D'on surt tanta gent al carrer? Però si ja els hi vam dir que els hi posem autobusos, ah, que l'autobús és més car, doncs els hi posem el bus al preu del tren i que callin.

I el Pallars diu que moltes gràcies senyors governants però volem lo tren, perquè en tenim dret, perquè és molt més còmode per la gent gran que un bus donant tombs pels revolts de les nostres carreteres, perquè la seva gran reforma del transport l'han fet sense conèixer les necessitats reals del territori, perquè el que s'estalvien és insignificant pel seu pressupost, i com que vostès han d'estar al servei de la ciutadania i ho obliden tant aviat com agafen un càrrec els hi anirem recordant, i els hi tornarem a dir ben clar Volem lo tren !!!!

Confiança ?

En política és una paraula que alguns han buidat de contingut, aquells polítics que han convertit el que hauria de ser un servei a la societat i al país en la seva font d'ingressos i prescindeixen de qualsevol valor ètic i moral.

Destruir el concepte els hi ha sortit rodó, d'una banda poden actuar amb total llibertat perquè la ciutadania ja dona per fet de que "els polítics son així" i per altre desmotiven a molta gent que tindrien la voluntat de participar, però els fan perdre la confiança en el sistema que entre uns i altres han anat degenerant.

Però mirem endavant, encara que ens volen silenciar, que ens volen marginar, moviments alternatius com Solidaritat ens permeten tornar a creure en que és possible retornar el seu sentit a la paraula, enyorada paraula, confiança.

És molt difícil que noves propostes polítiques puguin obrir una escletxa en el blindatge del sistema que els permeti arribar al Parlament, gràcies al suport de cent mil votants Solidaritat va aconseguir quatre diputats.

Una part dels que hi van confiar és van sentir traïts quan un d'ells va decidir seguir un altre camí, va ser un mal inici i també tot un repte retornar la il·lusió, retornar la confiança.

Sabem que no la podem demanar i que ens l'hem de guanyar amb la feina del nostre grup parlamentari, amb la denúncia de la falsedat i de la corrupció establerta en les institucions, amb la feina de la nostra gent.

Un tomb per Pedres d'Auló

Potser per la crisi econòmica que arrosseguem o també potser pel desinterès en recordar un temps de la nostra història per part dels que ens governen, veiem com les actuacions de Memorial Democràtic han quedat pràcticament paralitzades, però durant uns anys hem vist com en alguns paratges pallaresos apareixen senyalitzacions que ens mantenen viu el record de que aquí també es va patir una guerra, com totes inhumana, potser encara més quan l’inici va ser una revolta militar en contra de la voluntat democràtica, en contra de la voluntat de ser d'un poble lliure, un cop més i com quasi sempre imposant les armes contra la raó.

Un dels racons del front del Pallars on tots els historiadors coincideixen en que els combats van ser més cruels és a les Pedres d'Auló, molt a prop de l'actual estació d'esquí de Port Ainè. Son molts els vehicles que passen per la carretera ignorant la senyalització que ens indica l'itinerari, però realment val la pena aturar-se, fer el recorregut i dedicar uns minuts a pensar sobre el patiment a que es va sotmetre a centenars de soldats, la majoria joves acabats d'arribar al front i que van ser condemnats a morir en una ofensiva desesperada contra un exèrcit molt més format i equipat.

Per entendre millor la situació podem completar el recorregut amb la visita als búnquers de la zona coneguda com “el Mogote”, als contraforts de les posicions avançades d'Auló, i fàcilment accessibles també amb vehicle per pista forestal o seguint l'itinerari senyalitzat que neix a Roní.

Després de més de setanta anys encara podem observar a tota la zona restes de trinxeres i trobar trossos de metralla i ferralla bèl·lica.

Mantinguem la memòria ben viva, recordem, no podem oblidar, els hi devem.