Potser per la crisi econòmica que arrosseguem o també potser pel desinterès en recordar un temps de la nostra història per part dels que ens governen, veiem com les actuacions de Memorial Democràtic han quedat pràcticament paralitzades, però durant uns anys hem vist com en alguns paratges pallaresos apareixen senyalitzacions que ens mantenen viu el record de que aquí també es va patir una guerra, com totes inhumana, potser encara més quan l’inici va ser una revolta militar en contra de la voluntat democràtica, en contra de la voluntat de ser d'un poble lliure, un cop més i com quasi sempre imposant les armes contra la raó.
Un dels racons del front del Pallars on tots els historiadors coincideixen en que els combats van ser més cruels és a les Pedres d'Auló, molt a prop de l'actual estació d'esquí de Port Ainè. Son molts els vehicles que passen per la carretera ignorant la senyalització que ens indica l'itinerari, però realment val la pena aturar-se, fer el recorregut i dedicar uns minuts a pensar sobre el patiment a que es va sotmetre a centenars de soldats, la majoria joves acabats d'arribar al front i que van ser condemnats a morir en una ofensiva desesperada contra un exèrcit molt més format i equipat.
Per entendre millor la situació podem completar el recorregut amb la visita als búnquers de la zona coneguda com “el Mogote”, als contraforts de les posicions avançades d'Auló, i fàcilment accessibles també amb vehicle per pista forestal o seguint l'itinerari senyalitzat que neix a Roní.
Després de més de setanta anys encara podem observar a tota la zona restes de trinxeres i trobar trossos de metralla i ferralla bèl·lica.
Mantinguem la memòria ben viva, recordem, no podem oblidar, els hi devem.
