Continuem escoltant crides de diferents sectors de la ciutadania demanant, exigint una coalició unitària dels diferents partits de l’orbita independentista, però alguns no escolten.
Solidaritat portem poc més d’un any treballant i sempre ho hem fet en aquest sentit, ja vam néixer com un moviment que proposava la unitat, i denunciant l’espoli continuat per part de l’estat espanyol amb el consentiment dels successius governs de la Generalitat. La situació actual no ha fet més que empitjorar en tots els sentits, a la crisi econòmica encara molt més greu li hem de sumar els atacs de l’espanyolisme a la llengua i a l’autogovern. SI ha estat l’única força parlamentària que ha denunciat la submissió a l’estat per part del nostre govern però el bloqueig de les nostres propostes al Parlament per part de la Mesa, que vol dir per part de CiU, han estat constants, els hi fem nosa. Molestem per explicar les irregularitats que es cometen en aquella casa, per aportar iniciatives de forma continuada tot i ser un grup petit, molestem pel fet de ser-hi i trencar els seus esquemes.
En aquesta situació ens arriben les eleccions estatals, dins de SI el debat sobre si havíem de participar o com fer-ho ho vam resoldre els adherits, consulta interna i una resposta majoritària, participar a les eleccions només si és en el marc d’una candidatura amb altres forces. En aquest sentit i representant la veu dels adherits, es van fer els oferiments als diferents partits que s’hi podrien integrar, les respostes estan trigant a arribar.
A Esquerra el calendari li ha fet una mala jugada, van trigar massa a reconèixer que necessiten canvis interns, i en ple procés d’allò que anomenen renovació es troben en que han d’anar a unes eleccions que ells voldrien afrontar en solitari per provar el resultat del canvi d’imatge, mentre que la ciutadania reclama unitat dels partits independentistes.
Esquerra continua sent sens dubte el partit clau en qualsevol coalició, tal com plantegem des de Solidaritat. Ells tenen la responsabilitat d’escollir obrir-se a l’ampli espectre independentista o continuar pensant en el seu partit abans que en les necessitats del país.
