El regionalisme autonomista que regeix al nostre país ha portat a una part important de la ciutadania a la desmotivació política o a ser mesells, però també trobem, i cada cop amb més força, qui vol trencar esquemes, qui no es conforma amb seguir les pautes que ens volen imposar. Pocs moviments han sorgit amb prou força per a poder fer escoltar la seva veu, no és fàcil, tot està ben lligat, però no ha estat el cas de Solidaritat, l’impuls de només quatre mesos de campanya han permès tenir representació parlamentaria, i malgrat els esforços dels de sempre, ara podem fer arribar la nostra veu als mitjans. A SI som conscients de que només és el principi, ara hem de fer realitat les nostres propostes, i una de les més importants, bàsica si volem canviar les regles de joc, és la política participativa.
Aquest mes de gener es convoca als adherits als Congressos Regionals, però no a votar una candidatura imposada per la direcció, som convocats a presentar les nostres pròpies candidatures, i després a votar a aquelles persones que nosaltres considerem més adients per a cada càrrec de responsabilitat, aquesta és la diferència, la gran diferència de com entendre la política, i l’única garantia de regeneració democràtica.
Participant en l’organització de SI al Pirineu i durant la campanya al Parlament he anat coneixent la gent d’altres comarques amb qui compartim projecte, ha estat un recull de bones sensacions comprovar que la voluntat de canvi en la nostra societat es ben viva. Amb d’altres companys hem optat per presentar una candidatura conjunta, formem un bon equip i ens entenem, ens presentem a unes eleccions conscients de que si son uns altres els escollits els hi donarem tot el nostre recolzament, això és la democràcia que molts es neguen a aplicar.
