Uns dies després

Tothom és molt lliure d’analitzar uns resultats electorals trobant motius per a justificar-se quan aquests no han estat els esperats, és el que ens trobem després de tots els comicis, és un de tants motius que ajuden al descrèdit de la política davant la ciutadania, és un de tants tics que podrien començar a canviar.

En aquesta ocasió PSC i ERC ho tenien molt difícil, la bufetada ha estat massa important, les reaccions han estat molt diferents, per una banda Montilla assumint responsabilitats, dimitint i renunciant al seu escó obrint un debat de futur dins del seu partit, però per altre Puigcercós donant una lliçó de com negar la evidència, culpant del seu fracàs al desgast per haver estat a Govern i també a la divisió de l’independentisme, com si ell no hi hagués tingut res a veure. És cert que la divisió ha perjudicat a ERC, però també el descrèdit dels seus dirigents que han perdut la confiança de milers d’electors.

Un altre dels partits que han quedat molt per sota dels seus objectius ha estat Reagrupament, en aquest cas la majoria dels seus dirigents ho han reconegut, però també hem trobat els que tiraven pilotes fora. Després de la intensa campanya de divulgació del projecte que han fet durant mesos per tot el territori, i el fort desplegament de mitjans durant les últimes setmanes abans de les eleccions potser no esperaven el resultat obtingut, però continuem llegint alguns comentaris on tots els culpables son externs, potser tant sols és per seguir la tradició.

SI

SI, ha estat possible, quatre mesos de feina, de molta feina, nits molt curtes o dies massa llargs, però SI, ho hem aconseguit. Un moviment ciutadà nascut sense recursos, sense cap organització darrera, només amb la voluntat de la ciutadania de trobar una forma d’intentar canviar el sistema establert per uns partits acomodats a les seves necessitats, que han pervertit la democràcia per adaptar-la a la seva conveniència.

Ara SI, podem començar a treballar per a portar el més aviat possible la nació catalana a ser un estat lliure. Ara SI tenim diputats independentistes que no es deuen més que als seus votants. Ara SI podrem denunciar que tenim un Parlament que no és més que una administració regional vestida de gala amb una parafernàlia innecessària. Ara SI hem fet un pas ferm que ens permet caminar amb el suport de la voluntat de cent mil persones que ens han donat el seu vot, no els defraudarem.

Aquells que van dubtar del projecte aviat se n’adonaran que complim el nostre compromís, de fet, aquesta primera setmana post-electoral, mentre la gent de CiU descafeïnaven la seva gran promesa d’aconseguir el concert econòmic, Toni Strubell denunciava la condonació de la sanció a Endesa per les apagades a Girona en forma de subvenció per a millora de xarxa, casualment, del mateix import que la sanció imposada, i López Tena deixava en ridícul l’alcaldable de CiU a Girona quan aquest encara defensava la viabilitat del concert desafinat que ens han venut durant la campanya.

Amb una ERC que ha perdut el suport de la meitat dels votants que li quedaven, amb Reagrupament que ha quedat molt lluny dels resultats que esperaven, ara tenim amb SI el possible lloc de trobada de l’independentisme dels Països Catalans, SI, molt més que unes sigles, SI, la voluntat d’un poble en lluita.