Tot just era a finals de juliol quan em vaig incorporar al projecte de Solidaritat Catalana, dos mesos intensos plens de sensacions agradables.
Conèixer els nous companys y companyes, retrobar-ne d’altres amb qui ja havíem compartit altres camins que s’havien perdut en el no res, tots junts començant a caminar de nou per una drecera cap a la independència. Sensacions positives, convençuts de que el moment és proper, amb voluntats personals per a suplir la falta de mitjans, disposats a encarar la campanya electoral amb la força de la raó.
Organitzar un moviment polític partint de zero i amb el calendari en contra només ha estat possible per la implicació de molta gent arreu del país, molta gent que no es creuen els discursos repetitius i plens d’hipocresia que generen els mecanismes dels partits que actualment tenen representació parlamentaria.
Solidaritat no tant sols volem la independència, també volem un canvi profund en el sistema polític, en la relació de la ciutadania amb aquells que son escollits per a representar-nos, un fet que habitualment obliden o ni tant sols es plantegen convertint-se en titelles dels interessos que arrosseguen les direccions dels partits. Partits polítics actuant com agencies de col·locació pels fidels als seus dirigents de torn, dirigents que es perpetuen en els seus càrrecs que voldrien o fins i tot converteixen en vitalicis.
Administracions duplicades o triplicades amb el subterfugi d’acostar l’administració al territori i que tant sols es converteixen en més llocs de treball pels més propers a aquells de qui depèn el departament corresponent i més gent en deute amb aquell que els anomena, deute que un dia o altre hauran de pagar . Tenim un sistema polític ple de vicis que es perpetuen en el temps, amb actuacions que no veuen més enllà dels possibles resultats electorals, irregularitats i corrupcions que tot i arribar en ocasions als tribunals sembla que no tenen responsables per sobre dels que son encausats, ni tant sols aquells que els han nomenat.
No en tenim prou amb la independència, també volem un canvi radical en el sistema, hem iniciat un moviment ciutadà, una revolta ciutadana i ho volem tot, tot i si podem més.
