Quan els militars feixistes revoltats l’any 36 van aconseguir la victòria sobre les forces governamentals, amb la seva ment retorçada, van decidir no reconstruir Belchite arrasat pels combats que s’hi van produir perquè quedes com exemple de destrucció culpant-ne als perdedors, i centenars de presoners van ser obligats a construir al poble nou.
Una passejada per les ruïnes encara ens permet imatges de la violència en que es va combatre, o trobar-nos amb vilatans que encara hi van a fer un tomb per a recordar la seva infantesa o les histories que els hi han arribat, també ens adonarem ben aviat de la deixadesa que impera en el lloc, les construccions debilitades sense taulat es van desfent, pintades de tota mena, brutícia pels racons, i pràcticament cap informació.
Molta gent, massa gent vol oblidar, amagar una guerra com si no hagués existit.
