Aquestes últimes setmanes estem intentant fer una petita revolució al Pallars, intentar portar a la nostra comarca les consultes sobre la independència.
Estic convençut que fer-les no ha estat fàcil en cap cas, però probablement l’acollida a la iniciativa és desigual segons les circumstàncies. El despoblament històric del Pallars, pocs habitants i molt disgregats en petits nuclis urbans agrupats en municipis artificials, un alt percentatge de gent gran, que malgrat el pas del temps guarden els seus records del patiment produït durant la revolució feixista i la repressió dels anys posteriors, a qui paraules com república o independència encara els hi produeix un cert temor o esgarrifança, una part important de la ciutadania que per no perdre els vincles amb la seva terra continuen empadronats als seus pobles d’origen, tot i que viuen habitualment en altres llocs per motius laborals o d’estudi, o el caciquisme encara imperant en molts sectors que per a aconseguir o mantenir un dels escassos llocs de treball existents pressiona per no decantar-se per segons quines opcions, són alguns dels inconvenients afegits que ens trobem a l’hora de mobilitzar la gent per a segons quines qüestions.
Ho sabem, en som conscients, però hem de pensar que algun dia la situació ha de començar a canviar, potser les consultes poden ser un eina per anar fent camí, un camí que probablement serà llarg, costerut i ple de corbes, però estem acostumats, així són aquí les nostres carreteres.
