Lo Pallars també decideix

Sembla ser que finalment també al Pallars podrem organitzar consultes sobre la independència, un grup de ciutadans representants de diferents entitats o a títol individual ens vam reunir per organitzar una plataforma comarcal que doni suport a aquells que en el seu municipi vulguin plantejar fer una consulta, i ja és una realitat, "Lo Pallars decideix", amb comissions locals a vuit municipis del Jussà i dos del Sobirà.

Fins ara hem vist com es presentava una moció a l'ajuntament de Tremp, on amb una majoria absoluta del PSC no va ser aprovada, i després........res. Els "polítics" ja havien fet el numeret, uns al presentar la moció, altres donant suport i els altres votant en contra, tots contents, ja tots s'havien posicionat, però i la consulta?.

Si la gent de ERC i CiU van votar a favor hem de pensar que volien fer-la, però cap moviment. Estrany?, tant estrany com que no la hagin presentat a La Pobla de Segur on tenen majoria i governen el municipi.

No, no ens hem d'estranyar, sabem que aquells que actualment ocupen càrrecs polítics cada dia s'allunyen més de la voluntat ciutadana, i l'únic que els mou és fer el possible per intentar mantenir-los després de les eleccions.

Vist el que tenim, la ciutadania ens movem, ens organitzem, i ja hem fet consultes sobre la independència a 167 municipis, el 28 de febrer un altre tanda, el 25 d'abril les primeres al Pallars, el 8 de maig anirem a Ginebra a reclamar davant la ONU els nostres drets, i no pararem, perquè l'autodeterminació dels pobles és un dret reconegut internacionalment, perquè som una nació que vol ser lliure.

Anirem endavant.

Fa tants i tants anys que el poble català voldria que es reconeguessin els seus drets com a nació que molts s’havien acostumat a sentir com un rumor apagat de fons les reivindicacions nacionals. En ocasió d’una diada històrica, o per circumstàncies excepcionals, la ciutadania hem anat sortint al carrer reclamant el nostre dret a la independència, però ara la situació per fi és diferent.

Possiblement va ser el revulsiu la manifestació que va portar deu mil catalans a Brussel·les, els ciutadans prenien iniciatives al marge dels partits polítics acomodats en els seus posicionaments tradicionals i trencant-los els esquemes. Tot seguit els mateixos promotors, Deumil.Cat i CEL portaven al Parlament la proposta d’una ILP per reconèixer el dret a la autodeterminació, rebutjada unànimement per tots els partits amb representació a la Cambra. Després va venir la consulta per la independència que uns ciutadans d’un municipi del Maresme van decidir convocar.

A Arenys de Munt començava un nou procés que des del primer moment va prendre unes dimensions que van sorprendre a molta gent i especialment, altre cop, a aquells dirigents polítics que mai havien tingut el valor de fer una proposta d’aquesta mena. Alguns intenten fer veure que són partícips de la iniciativa i busquen convenientment fer-se la foto i deixen anar declaracions per convèncer als possibles votants que ells són més independentistes que ningú, ells, els mateixos que en trenta anys no han fet ni un pas endavant cap a la independència, ells, els mateixos que van rebutjar acceptar a tràmit la ILP.

El 13 de desembre serà una data per a recordar, el poble català continua expressant la seva voluntat de ser lliure, a les urnes, democràticament. És faran diferents lectures dels resultats, moltes d’elles interessades, esbiegades, però diguin el que diguin, anem endavant, i ara ja només anirem endavant, amb més consultes a tot el país, manifestant-nos a Ginebra i on faci falta, portant la veu de Catalunya als estaments europeus, i abans d’un any al nostre Parlament, les properes eleccions han de portar molts canvis positius al nostre país.

Racons del Pallars, Galliner.

Galliner és un petit poble actualment enrunat dins de l'antic terme d'Orcau, adherit actualment al municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. És un dels tres pobles d'aquest terme, (juntament amb Montesquiu i Puig de l'Anell), que geogràficament no pertany a la Conca Dellà, sinó a la Conca Deçà, més coneguda com a Conca de Tremp.

D’alt el Puig de Galliner, turó de 835 m. alt., hi hagué el castell del que només es poden trobar alguns vestigis. El 1359 consten a Galliner 4 focs (unes 20 persones), el 1831 hi consten 40 habitants, però conjuntament amb Puig de l'Anell.
El 1900, hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.

El poble té església parroquial romànica dedicada a Sant Vicenç.
El castell de Galliner és documentat des del segle XI, però, en canvi, l'església no apareix en cap document trobat fins ara abans del 1280. Fou sempre sufragània de la parròquia de Montesquiu, i actualment roman del tot abandonada i a punt de caure pel seu estat ruïnós.

És d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. A l'absis hi ha una finestra rectangular paredada. La porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un modest campanar d'espadanya molt senzill, es dóna per cert que és un obra del segle XII.