Dissabte 7 de novembre, un altre data, un altre pas en el camí a la llibertat. Tot just acabada la manifestació se’ns anunciava que havíem estat més de cinc mil els assistents que sota el lema “Esborrem el tractat dels Pirineus” havíem recorregut el centre de Perpinyà, el número més gran de catalans que s’havien manifestat a la capital del Rosselló demanant la independència i la unitat de la nostra nació.
Malgrat la incomoditat de la companyia de la tramuntana l’ambient fou totalment festiu, gralles i tambors, castellers i bastoners, i gent d’arreu del país. 
Igual que l’onze de setembre cada any és més fàcil escoltar manifestants que entre ells s’expressen en castellà, també era evident que el francès era la llengua habitual de molts dels que es manifestaven, tots units per les estelades i una mateixa voluntat de llibertat.
Si la llengua ha estat durant tants anys una forma de defensar la identitat, potser ja va sent hora que li tornem el favor i amb la unitat de tots plegats aconseguim la independència.
Un cop més van ser les entitats cíviques qui van organitzar els actes de la diada i van aglutinar la gran majoria de manifestants. També algunes formacions polítiques s’hi van sumar, amb diferent tarannà, mentre uns col·locaven els seus líders portant una pancarta davant d’algunes desenes de militants fidels i desapareixent tant aviat com van poder un cop feta la foto, altres dirigents es manifestaven fins el final de forma anònima entre els milers de ciutadans.
