Els que vam assistir a l’últim Congrés Nacional vam escoltar com els membres de la candidatura escollida prometien treballar per la unitat de les diferents tendències que hi havia entre la militància, i també que es renovarien els Estatuts i abans d’un any es celebraria un Congrés extraordinari pel seu debat i aprovació. Aviat vam veure com tant sols eren paraules buides, si que es cert que es va crear un comissió per a preparar uns nous Estatuts però tant sols es va nomenar els membres i sembla ser que a ningú va interessar anar endavant.
I de la promesa unitat que en podem dir?, tot es va reduir a que el partit ha de estar unit, per tant, si discrepes has de marxar, que fàcilment obrien la porta de sortida!!. Potser, segur, som molts més dels que esperaven els que hem anat sortint, lamentant deixar el partit i les seves sigles històriques en mans de qui tant fa per a malbaratar-les.
ERC en la seva llarga existència ha passat per moments molt difícils, en la etapa més propera només cal recordar les èpoques de Joan Hortalà o Angel Colom, potser en el mateix calaix haurem de posar la de Joan Puigcercós.
A l’empresa privada quan els resultats son dolents, quan una línia ascendent i continuada es tomba en sentit contrari perdent en poc temps tots els beneficis aconseguits es busquen els responsables i es substitueixen, en el cas d’ERC a l’artífex del desastre l’escullen candidat a
