Deixadesa institucional

A l’arribar al Cap de la Serra, al Port de Comiols, la vista que trobem sobre la Conca Dellà amb el fons de les muntanyes pirinenques és espectacular. Fa més de dos anys es va habilitar un espai com a mirador, de fet es va col·locar la base d’un plafó informatiu, la informació no ha arribat mai, és un primer exemple de la eficàcia de la gestió de les nostres institucions al Pallars Jussà.

Tot seguit trobarem a Benavent un cartell que senyalitza el lloc on diu que es construirà un Centre d’acollida turística (CAT), ja fa temps que hi és, el més curiós és que quan el van col·locar no havien decidit el lloc on es faria però ja havien descartat aquell lloc, finalment sembla que es farà al terme de Talarn.

A Isona podem visitar un tros de la muralla romana que envoltava el nucli de l’antiga Aeso, fa anys es va fer una rehabilitació però mai més cap actuació. Hi veurem un tros del mur i les restes d’una petita torre quadrada, també fa anys que en el seu interior podem observar la porta del reixat que protegia el recinte, junt amb brutícia diversa que es va acumulant.

Passejant pel poble trobarem diferents mostres de la eficàcia que ens envolta, un exemple pot ser un tram de cablejat elèctric tirat pel terra al costat de la pista de tenis, en algun temps protegit lleugerament per una mica de ciment, i actualment totalment a la vista, això si, senyalitzat per algú que convenientment i per no desentonar va escriure al mur “cabre luz”.

Podem visitar també l’espai protegit dels estanys de Basturs, també vam gaudir durant molts anys d’uns plafons informatius típics, sense informació. L’any passat es va fer una actuació amb la instal·lació de plafons nous, aquest cop si es poden definir com a informatius, i ens van deixar com a record aquells ferros que mai van fer servei, també hi van construir dos miradors, un totalment inaccessible a persones amb dificultats, i un sender de descoberta que dona la volta al llac gran, la vegetació el va cobrint i de tant en tant hem d’anar saltant algun tronc caigut.

Un altre cas curiós el trobem al Mont de Conques, on es van produir combats molt intensos l’any 1938, i on queden restes de búnquers i trinxeres que es van senyalitzar d’una forma bastant precària i discutible, junt a la ermita de Les Esplugues podem observar un cartell on el text és digne de conservar en un anecdotari, i el mapa correspon poc o gens a la realitat. Està prevista una nova senyalització que ja fa mesos hauria d’haver estat instal·lada, però de moment podem gaudir de l’actual i espero que seguint el criteri habitual no la substitueixen, és un digne exemple.