Vivim en una comarca històricament tancada per les barreres naturals, encara avui a tots els accessos tenim que travessar un port de muntanya. Una comarca amb una natura dura, on històricament si les collites no eren bones no havia més remei que anar-se'n. Vulguem o no, això ha quallat a la gent del territori, es veu com a natural que els joves estudiïn a Lleida o a Barcelona i facin la seva vida laboral lluny de casa.
Dificultats de transport, conformisme de la gent, abandó durant molts anys per part de les administracions, falta d'interès en potenciar activitats econòmiques com el turisme basades en el patrimoni natural i cultural, falta de suport per les petites empreses que intenten obrir camí i aportar llocs de treball, barrabassades urbanístiques com la que ha destrossat
Si, ho tenim difícil, alguns dels nostres pobles convertits en segones residències que només son habitats alguns dies i apareixen solitaris la resta de l’any, altres ja en clar procés d'abandonament o totalment deshabitats i condemnats, només ens queda confiar en la força d'aquells que no volen renunciar.
La gestió de la situació política dels anys de democràcia ha portat al desencís a molta gent, i amb el pas del temps una part important de la ciutadania ha decidit viure al marge dels polítics, posant-los a tots en un mateix sac i pensant que mai solucionaran els problemes reals de la gent, resignats, però no rendits.
La voluntat d'anar endavant, de canviar la situació, de tornar a tenir esperança, la vam viure a l’acte de presentació de Reagrupament a Tremp. Vam veure una sala totalment plena, escoltant parlar d’independència però també de regeneració democràtica, desig i necessitat.
La independència és la única sortida pels catalans, però no arribarem a cap fita si no canviem les regles de joc.
