En aquesta ocasió hem pogut tornar a participar-hi ben motivats, reivindicant que “Som una Nació” i que “volem Estat propi”. Podem obviar l’habitual diferència en les xifres d’assistència, hi érem molta més gent que en les anteriors convocatòries i això il·lusiona.
Es parla del final de l’autonomisme, potser sigui massa agosarat fer d’aquest desig una afirmació, però la unitat expressada durant la diada si que ens marca el camí i obra la porta a treballar fermament per la independència veient per primer cop en molt de temps una esquerda en el mur creat pels partits parlamentaris per tancar el pas a la voluntat ciutadana.
Em va sorprendre a l’arribar a la plaça Urquinaona trobar a Joan Laporta envoltat per la premsa. Quan més tard es va incorporar a la capçalera càmeres i micròfons van aparèixer per arreu i tots dirigits cap a ell situat al centre de la pancarta, el personatge mediàtic convidat es convertia en el protagonista de la jornada junt als representants de les entitats convocants units per un mateix objectiu i un sol crit, independència!.
Reagrupament ja havia anunciat el seu suport a la manifestació, i ERC encara que va voler mantenir la seva convocatòria particular, va participar oficialment junt a les plataformes ciutadanes amb una petita delegació com també ho vam fer molts militants per la voluntat d’avançar un pas més.
Pot ser que aquest onze de setembre ajudi a fer entendre que l’única opció per l’independentisme és la unitat, falta un any per les properes eleccions, tot està per fer però res és impossible.
