L’any 1934, ara en fa setanta-cinc, era un temps on arreu es respirava republicanisme, també a les valls pirinenques.
Ens ha arribat un relat del viatge del President Lluís Companys al Pallars i la Val d’Aran que comença el diumenge dia 19 d’agost amb la sortida de Tremp de la comitiva oficial formada per una vintena de vehicles cap a Guerri i Sort, on Companys va participar en un acte en el Centre Republicà, inaugurat dos anys abans. A la tarda, la comitiva oficial formada per una vintena de vehicles va arribar a Vielha, des don durant els dos dies següents van visitar els diferents nuclis de la Val.
El dia 22 van iniciar el viatge de tornada parant per esmorzar al Port de la Bonaigua, on van visitar les instal·lacions del chalet-refugi i on foren obsequiats amb un “champan de honor”, continuant fins a Llavorsí on van visitar el Centre de les Joventuts Republicanes, aturant-se altre cop a Sort per ser rebuts per l’ajuntament, igual que a Pobla de Segur i Salàs de Pallars. Finalment, al voltant de la una arribaren a Tremp per dinar a l’Hotel Siglo XX. Segons la premsa de l’època, durant tot el viatge van ser aclamats “por gran gentío”.
Després de dinar a Tremp, sortien direcció Isona, on van ser rebuts pels membres de l’ajuntament i del “Centre Republicà d’Isona i sa Comarca”. En un article que va publicar La Vanguardia trobem una part del seu discurs:
“He fet una detallada visita per terres de Lleida per a fer-me càrrec de les seves necessitats, de les seves ambicions i dels seus desitjos. Dintre de les facultats que ens concedeix l'autonomia podeu tenir la seguretat que el Govern de Catalunya farà el possible per a satisfer les peticions justes de tots els catalans. Us estimulo, va dir a l'acabar, a mantenir la vostra fe en les destinacions de la nostra estimada Catalunya i en defensa de la República, anteposant per sobre dels ideals més avançats, la democràcia i la tolerància que són l'esperit de la convivència humana”
Poques setmanes després, al produir-se els fets del 6 d’octubre, el Govern central va suspendre l’autonomia de Catalunya i va empresonar al President Companys i a 3.000 persones més, majoritàriament membres de partits d’esquerra i sindicats.
Un cop més es trencaven les il·lusions dels catalans i començava de nou la repressió.
