Com comento en una entrada anterior d’aquest bloc, fa poques setmanes es van senyalitzar unes restes de búnquers i trinxeres, es va fer a iniciativa de Memorial Democràtic i va despertar ben poc interès entre la ciutadania local.
Em va sorprendre que una entitat isonenca plantegés fer un homenatge a quatre ciutadans del nostre municipi que van morir als anys 1941/42 al camp de concentració de Gusen, un agregat de Mathausen.
Potser és un primer pas important per a començar a recuperar la memòria històrica.
Sovint ens parlen de l’exili de centenars de milers de republicans que després de creuar la frontera francesa fugint de les tropes feixistes van continuar patint penalitats fins a poder començar una nova vida lluny del seu país, però s’oblida recordar a aquells que no ho van aconseguir.
Monument als set mil republicans morts als camps de Mathausen.
Es calcula que uns 50.000 homes van ser integrats pels francesos a companyies de treballadors per la construcció de carreteres, preses, fortificacions o per treballar a les fàbriques, i que després de l’ocupació alemanya van ser forçats a treballar per les noves autoritats, qui no els van reconèixer la seva condició de militars i els van tractar com a presoners polítics.
També van ser milers els que es van integrar a la resistència i van continuar lluitant contra el mateix enemic que combatien des de juliol de 1936, el feixisme.
Esta documentat que el 6 d’agost de 1.940 va arribar el primer grup als camps de Mathausen, dels 7.200 que hi serien deportats. Uns 20.000 republicans van ser internats en camps de concentració o d’extermini.
10.000 van morir en els camps nazis, i 25.000 lluitant al costat dels aliats o el maquis.
En els innumerables memorials que trobem a la majoria de ciutats franceses és molt habitual llegir noms d’exiliats, morts per la llibertat.
Potser ja és hora que els recordem en els seus pobles.
16 de maig de 1.945, els republicans supervivents reben a les tropes americanes.
