Amb l’acord de finançament ja hem vist les jugades definitives per les autonòmiques de l’any vinent, i ara també quan estem a meitat de la legislatura de les municipals ja es comencen a moure els fils per a preparar les properes.
A les nostres comarques, amb municipis petits i pocs habitants, un cop més veurem com el que es prioritza és presentar el màxim de candidatures per a intentar aconseguir el màxim número de regidors que hauran de donar força als partits en els Consells Comarcals, Diputacions i altres organismes. Candidatures on no es demanarà que els seus membres s’identifiquin amb la ideologia del partit que els dona suport, on trobarem els clàssics trànsfugues que cada quatre anys van canviant de sigles segons el ritme que sona. Tampoc és primordial la feina que es pugui fer a cada municipi o les necessitats que s’han de cobrir, el que és realment important és aconseguir el poder de la repartidora que permetrà en el futur ajudar als propis a quedar bé davant de la ciutadania i guanyar punts per les properes, i no ho és menys el fet de poder col·locar dins les institucions a la gent afí per a garantir la seva fidelitat a canvi d’un bon sou.
És la perversió de la política portada al seu grau més bàsic, el municipalisme. El fet que la ciutadania cada cop s’allunyi més de les urnes pel desencís continuat que provoquen els polítics facilita el joc dels manipuladors mediàtics que es disputen els vots amb les seves campanyes de màrqueting.
Aquells que han estan dirigint els ajuntaments ens vendran com a mèrits propis totes les millores que qualsevol administració hi hagi realitzat durant els quatre anys del mandat i ens prometran grans reformes pels propers si els fem confiança, els que estan a l’oposició intentaran fer-nos creure que ells ho haguessin fet millor i les promeses seran encara més espectaculars. Un cop més els possibles votants tindran la impressió que és una pel·lícula que ja han vist moltes vegades i que ja no els interessa.
A cada consulta més abstenció, més vot en blanc, més gent que ja ha perdut la il·lusió, cansada de la política i sobretot dels polítics de sempre i les seves picabaralles interminables, de les seves despeses innecessàries, de les hores perdudes en debats estèrils mentre que des del seu propi mon ja no saben ni els interessa quins són realment els problemes de cada dia de la ciutadania.
Només la força de la gent podrà canviar la situació, lluitant contra el derrotisme i l’immobilisme, a través d’associacions, de plataformes i també dels partits, amb els actuals o creant-ne de nous, recuperant els valors ideològics i la participació ciutadana, i evitant el professionalisme vitalici dels dirigents i d’aquells càrrecs públics que haurien d’estar al nostre servei i que ara només vetllen pels seus interessos.
