Un dels itineraris ens permet visitar tres búnquers i diferents trinxeres a la zona de la Posa, amb diferents panells informatius. Aquest sector formava part de les defenses que l’exèrcit republicà va construir per intentar frenar l’avanç dels feixistes quan després de trencar el front d’Aragó van avançar fins aturar-se al Pallars abans de l’ofensiva final sobre Catalunya a finals de l’any 1938.
Les tropes fidels al Govern van intentar diferents vegades trencar el front, principalment la seva intenció era recuperar les centrals hidroelèctriques que subministraven l’àrea de Barcelona on hi havia gran part de la industria d’armament i que havien quedat en poder dels insurrectes i intentar endarrerir el front a la Ribagorça.
Al Jussà, malgrat els esforços i la gran pèrdua de vides tant sols es van aconseguir petites victòries com la recuperació dels pobles de Sant Romà d’Abella i Basturs on es va lluitar casa per casa. Els diferents intents van fracassar per la gran superioritat d’homes i armes dels feixistes i per les fortificacions que havien construït a llocs com la muntanya de Sant Corneli, Vilanoveta i el Mont de Conques on en breu es senyalitzarà un altre sender per conèixer les seves defenses.
L’altre itinerari, anomenat "Isona la reconstrucció d’un poble entre dos fronts", és un circuit urbà que ens permet conèixer les obres de reconstrucció del poble que va quedar arrasat en un 75 % pels bombardejos aeris i terrestres dels sollevats. Finalitzada la guerra es va crear un organisme anomenat “Regiones Devastadas” encarregat de reparar els danys en aquelles poblacions més destruïdes, especialment de les que pel seu mal estat van ser considerades “adoptadas por el Caudillo” sent l’inici del que s’ha conegut com arquitectura franquista. Al Pallars van tenir aquest dubtós privilegi Isona i Tírvia.
