La diada, organitzada per l’Associació Cultural EspaiCat, es va obrir amb la presentació per part de representants de les plataformes Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure (CEL) de la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular presentada al Parlament per convocar un referèndum per l’autodeterminació, a continuació l’historiador Mn. Antoni Pladevall va explicar els fets ocorreguts en aquest lloc al 1705 coneguts com a Pacte dels Vigatans. Entre d’altres parlaments, Aleix Andreu va anunciar que l’Ermita serà reconeguda aquest any com a Bé Cultural d’Interès Nacional com a lloc històric. Va ser justament en aquesta Ermita on els Catalans vam decidir anar a la guerra contra Felip V.
Pacte dels Vigatans
Fou el vicari general del bisbat de Vic, i rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui convocà secretament un grup de diverses personalitats de la noblesa osonenca, que foren coneguts popularment com Els Vigatans, el 17 de maig de 1705 en aquesta ermita de Sant Sebastià. Al final de la reunió, els vigatans signaren poders avalant la gestió dels dos emissaris, Domènec Perera i Antoni de Peguera en les negociacions amb Anglaterra.
Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes, i a canvi, per part dels catalans austriacistes es va donar el compromís d’aixecar 6.000 homes armats.
Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, també conegut com a Tractat de Gènova.
